Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
La tecnologia de la imatge
La fotografia La càmera o cambra fotogràfica és cronològicament el primer i el principal aparell per a enregistrar imatges Es tracta d’un dispositiu bàsicament opticomecànic —encara que avui és ja profundament electrònic—, que s’utilitza per a l’obtenció d’una reproducció fidel dela realitat visual La fotografia és el resultat de l’aplicació perspicaç dels principis de l’òptica la cambra obscura, l’ús de les lents i, progressivament, d’instruments cada cop més complexos als…
tercejat | tercejada

Heràldica
Dit de l’escut dividit en tres parts per línies rectes horitzontals, verticals o diagonals, i així hom obté els tercejats en faixa, en pal, en banda o en barra, o bé per línies torçudes, amb les quals hom obté els tercejats en xebró, en xebró revessat, en perla, en perla revessada i en escussó.
Els esmalts de les tres parts resultants són sempre diferents
ploma
Transports
Aparell constituït per dos bossells, un dels quals era col·locat a la part alta de l’arbre d’una embarcació auxiliar i l’altre era fermat a un pal de l’embarcació que hom volia tombar de quilla (per exemple per a netejar-ne l’obra viva), que facilitava l’operació i contenia la caiguda violenta de l’embarcació.
grua torre
Construcció i obres públiques
Grua de gelosia metàl·lica constituïda per un pal i una gelosia horitzontal dividida en dues parts: la fletxa, part més allargada per la qual es desplaça el carro de fletxa del qual penja el ganxo, i la contrafletxa, part posterior de la ploma on se situa el llast per a evitar la bolcada de la grua.
La fletxa està atirantada amb la contrafletxa Pot ésser fixa o moure's sobre carrils o pot ser grimpadora Existeix una variant, la grua de fletxa inclinable
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
botaló
Transports
Perxa rodona o pal que serveix, respectivament, per a aguantar les ales o per a donar el floc ( botaló de floc
) o el petit floc ( botaló de petifloc
), en els vaixells de vela, i que és, en el primer cas, una prolongació d’una verga i, en el segon, del bauprès o del botaló de floc.
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Caplletra “P” del foli 223, molt guarnida, a base d’entrellaços, motius vegetals i caps i amb una utilització de les tintes tradicionals negra, vermella i taronja G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 26, el còdex consta de 302 folis de 55 X 38 cm, escrits en lletra carolina, conté la majoria dels Comentaris al Llibre de Job de sant Gregori, amb un breu text sobre la divisió de l’Espanya visigòtica en diòcesis eclesiàstiques * Els trets paleogràfics i l’ornamentació porten a creure en un origen català Gudiol ho creu així * , la qual cosa és abonada també per Junyent, que el considera…
Santa Maria de Darnius
Art romànic
Situació Una perspectiva des del costat sud-est de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn, en el qual hi ha obertes la porta d’entrada i tres finestres F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Darnius es troba al centre del reduït nucli medieval de la població al qual encara s’accedeix, des de la plaça Major, per un passadís cobert És a l’extrem de tramuntana de l’actual conjunt urbà de la vila Mapa 220M781 Situació 31TDG862909 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II des d’on a l’indret del Pont de Campmany sobre el Llobregat d’Empordà, uns 7 km abans de la Jonquera,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina