Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra 1977 m, passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs 2061…

La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…

Introducció Mapa amb indicació dels indrets de Catalunya on s’han localitzat làpides funeràries A Chavarria La major part d’inscripcions funeràries d’època tardana trobades a Catalunya provenen de la província de Tarragona i, molt especialment, de les excavacions realitzades durant els anys vint a la necròpoli paleocristiana de Tàrraco, on s’han pogut documentar més d’un centenar d’epitafis El nombre d’inscripcions de caràcter funerari trobades en altres comarques catalanes és molt inferior, i es redueix a cinc peces de les comarques de Barcelona IRC I, 6 IRC I, 13 IRC I, 14 IRC I, 123 IRC I…

Dimarts 1 La UNESCO declara les Falles dels Pirineus patrimoni cultural immaterial de la humanitat En l'assemblea anual celebrada a Namíbia, la UNESCO aprova que s'incloguin les falles dels Pirineus com a nou patrimoni immaterial de la humanitat, al costat d'altres propostes Tot i que la candidatura va ser presentada per Andorra, comprèn també les festes celebrades en pobles de Catalunya i Aragó, a l'Estat espanyol, i de la Catalunya del Nord i Occitània, a l'Estat francès En total, són una setantena els municipis inclosos en la declaració que celebren aquesta tradició Dimecres 2 Matança en…

Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…

L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que caracteritzen el segon…

Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El santuari és situat al coll que li dóna el nom, entre les valls d’Osor i de Susqueda, a la part nord-oest del terme municipal d’Osor, tocant al de Susqueda Mapa L38-13333 Situació 31TDG608453 Al punt quilomètric 9,65 de la carretera GE-542, d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, a uns 250 m de la vila d’Osor, en direcció a ponent, surt una carretera estreta, però asfaltada, que en uns 5 km porta al santuari JRR Història Aquest antic priorat benedictí, filial d’Amer, fou transformat el 1855 en una parròquia rural de…

L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és sempre fluid, i…

Cinema nord-americà Fotograma de la pellícula The Shape of Water , guanyadora de l’Oscar al millor llargmetratge © The Shape of Watercom Aquest any, les cerimònies d’entrega dels Oscar i dels Globus d’Or –en què pràcticament va haver-hi consens a l’hora d’utilitzar el color negre– van tenir, a través dels discursos dels premiats i de les intervencions dels presentadors i de les persones encarregades d’entregar els guardons, una notable càrrega reivindicativa D’una banda, es va denunciar l’assetjament sexual present en la indústria de Hollywood –denúncia aglutinada en el moviment #MeToo–, que…

Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…