Resultats de la cerca
Es mostren 1309 resultats
La banca comercial i de negocis
Aquest capítol està dedicat preferentment a tres bancs creats entre el 1919 i el 1924 Tots tres tenien un denominador comú havien après la lliçó de la competència, és a dir, la banca madrilenya i basca, que cobria el buit de la banca comercial a Catalunya Altres bancs catalans també ho feren, però ells combinaven les operacions comercials amb les tradicionals de la banca de valors i la promoció de negocis Eren bancs mixtos Acció del Banc de Catalunya El Banc de Catalunya fou el gran banc català de la primera part del segle XX No es mereixia el seu trist final el 1931 El Banc Urquijo Català…
Vidriol
Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…
Llangardaix ocel·lat
Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…
Reineta comuna o meridional
Morfologia La reineta comuna Hyla meridionalis es troba en poblacions disperses a l’àrea mediterrània s’assembla prou a l’espècie precedent, però té la línia lateral negra molt curta i va del musell a la base de la pota anterior Hàbitat/Xavier Moreno Durant molt de temps fou considerada una subespècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit Arriba fins a 55 mm de longitud Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració Dorsalment…
Tritó jaspiat
Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan llarg com ample, amb el…
Sant Iscle i Santa Victòria de Casallobeta (Navès)
Art romànic
Situació Al bell mig d’una vall aixoplugada per la mola de Lord i la serra de Busa hi ha l’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria, a la pagesia de Casallobeta, entre el riu Cardener i el torrent de les Cases Des d’aquest indret es pot contemplar el Capolatell, que forma un esperó rocallós amb grans cingleres i que fou convertit en presó militar durant la Guerra del Francès Mapa 292M781 Situació 31TCG852630 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat Una vista de l’exterior de l’església, amb l’absis, posteriorment sobrealçat L Prat Del punt quilomètric 9 de…
Sant Esteve d’Enseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació L'edifici de Sant Esteve d’Enseu, d’estructura simple, presideix un petit nucli ara deshabitat ECSA - A Roig L’església de Sant Esteve es troba a l’entrada mateix del poble d’Enseu Tot i que encara les cases es mantenen en peu i en alguna d’elles s’han fet obres recentment, ja no hi ha cap habitant permanent en el lloc Mapa 33-11252 Situació 31TCG422879 Aquest petit poblet es troba assentat en el vessant dret del barranc que baixa de la muntanya de Baén i que neix en el collet de Sant Sebastià, i passa per Baén i pel lloc d’Enseu i desguassa a la Noguera al costat mateix del monestir…
La ciència
En el món de la ciència no es pot concebre el treball en solitari ni circumscrit a les pròpies fronteres nacionals Ni tan sols en el cas dels estats més productius en el ram de la ciència i la tecnologia resultaria comprensible un tancament d’aquest gènere o cap altra restricció a la comunicació La recerca comporta sempre treball en equip i relació entre tots els components d’una comunitat científica, sigui disciplinària, institucional o nacional La complexitat i la densitat d’aquestes relacions no són fàcils de valorar quantitativament, però aquest mapa en dóna una estimació indirecta a…
Biblioteca i Arxiu de la Universitat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre documental i bibliogràfic públic que integra els fons bibliogràfics, documentals i audiovisuals de la universitat i garanteix la informació científica i tècnica en els àmbits de la docència, l’estudi, la investigació i l’extensió universitària, tal com queda reflectit en l’article 56 dels Estatuts de la Universitat de Barcelona, aprovats l’any 1985.
La Biblioteca s’estructura en àrees de gestió i àrees d’especialització, que corresponen a les divisions de la universitat, a més de l’àrea de reserva, que conté els manuscrits i els llibres impresos des del segle XV fins a l’any 1820 Consta d’un fons que supera el milió de volums, 200 000 dels quals són anteriors al segle XX, a més de 2 200 manuscrits i un miler d’incunables Entre els manuscrits hi ha peces remarcables, com la Crónica de Jaume I , manuscrit català del segle XIV, El llibre dels àngels, d’Eiximenis, i llibres d’hores dels segles XIV al XVI Entre els incunables hi ha el…
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina