Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Nicotina en el tabac
La nicotina és considerada la substància més genuïna que conté el fum del tabac, ja que és la principal responsable del seu sabor i dels seus efectes fisiologies i, per tant, la més implicada en l’addicció física al tabac També és una de les substàncies més nocives que conté el fum del tabac La nicotina és un alcaloide natural, que és sintetitzat en les arrels de la planta del tabac i que es diposita en les seves fulles Es tracta d’una substància altament tòxica, ja que l’administració intravenosa de 50 mg de nicotina en una sola dosi pot causar la mort a una persona adulta El fum produït per…
Sistema nerviós perifèric
Anatomia humana
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència anterior…
Eritema nodós
Patologia humana
Definició i causes L’ eritema nodós és una inflamació del teixit conjuntiu que afecta els septes conjuntius que separen, com si fossin parets, els lòbuls de teixit gras de l’hipoderma i genera una panniculitis septal , caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos que es localitzen generalment en la part anterior de les cames De vegades, va acompanyat de símptomes generals, com ara debilitat, febre o dolors articulars L’origen del trastorn no és ben conegut Se sap que és degut a una reacció atípica del sistema immunològic en resposta a l’administració d’uns medicaments…
Adenomegàlia o adenopatia
Patologia humana
És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…
Toxicitat dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…
Mastitis
Patologia humana
Definició És anomenat mastitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mama, habitualment causat per una infecció Causes i tipus La mastitis és deguda a la invasió dels teixits mamaris per gèrmens que, en reproduir-se, s’infiltren entre les seves cèllules L’entrada de gèrmens es pot realitzar a través dels conductes excretors de les glàndules mamàries, especialment accessibles durant la lactància, ja que aleshores es troben dilatats i plens de secrecions També poden entrar microorganismes a la mama a través d’obertures produïdes en la pell per ferides, gratament o clivelles En…
Vulva
Anatomia humana
La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell visual
Patologia humana
Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de les quals…
Tumor intracranial
Patologia humana
Definició És anomenat tumor intracranial tot aquell creixement cellular anòmal provinent dels teixits que conformen les estructures contingudes al crani, els components de les quals alteren llurs funcions normals i es desenvolupen independentment del teixit que els ha originat En créixer, aquestes acumulacions cellulars comprimeixen els teixits més propers i provoquen un augment de la pressió intracranial, tot produint una alteració general de les funcions encefàliques Causes L’origen del desenvolupament cellular anòmal que dóna lloc a un tumor és desconegut Estadísticament, hom ha comprovat…
àrea conductora
Ecologia
En un ecosistema terrestre, suma de les àrees, en secció transversal, de tots els elements conductors vegetals (vasos de les angiospermes i traqueides de les gimnospermes) a través dels quals ascendeix l’aigua amb els nutrients dissolts des del sòl fins a les fulles.
L’àrea conductora és una mesura de la capacitat de transport d’aigua Tanmateix, com que no tots els elements conductors d’un tronc són funcionals, sovint és preferible utilitzar l' àrea d’albeca , que calcula només la superfície de l’albeca, o part més externa del tronc, on es disposen els elements conductors funcionals La importància de l’àrea d’albeca en el transport d’aigua es pot expressar mitjançant el valor de Huber HV, que és igual a l’àrea d’albeca dividida per l’àrea foliar que hi ha per damunt de la secció considerada Aquest valor expressa la inversió que els vegetals fan en albeca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina