Resultats de la cerca

Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions Màcula La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè no provoca elevació de la…

Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km…

Situació Una perspectiva aèria de l’església des del nord-est J Todó-TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra l’agregat format per masies disseminades al sector meridional del terme, vora la carretera de Besalú a Beuda, enfilat als peus de la muntanya de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG759745 Per anar-hi cal agafar la carretera que, a la sortida de llevant de Besalú, puja a Beuda L’església de Sant Pere de Lligordà és perfectament visible, sobre mateix de la carretera, al costat esquerre i a 2 km de Besalú JVV Història És en una butlla del papa Benet VII datada l’…

La Segona Germania 1693 La Segona Germania constituí, sens dubte, la revolta purament antisenyorial més gran que tingué lloc a l’antic Regne de València Va ser una revolta centrada al quarter de la Marina i les Muntanyes, comarca a cavall de les actuals províncies d’Alacant i València, encara que de les inquietuds que alimentaren la insurrecció, en participaren altres localitats valencianes Una revolta a la qual prestaren molt poca atenció tant els autors propers als fets com la historiografia posterior, fins que Adolf Salvà i Ballester, el 1941, i Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, el…

Terra Mítica, el parc temàtic de Benidorm, ha estat una muntanya russa d’emocions, despropòsits i somnis de grandesa des de la seva engegada El complex d’oci promogut per Eduardo Zaplana Hernández-Soro en la seva etapa de president de la Generalitat Valenciana s’ha vist embolicat en enormes polèmiques referides a la seva gestió, una profunda crisi econòmica i un cas judicial vinculat a un presumpte frau a la Hisenda Pública que ha esquitxat contractistes i directius propers al Partit Popular Cal remuntar-se a l’any 1992 per entendre la gènesi del projecte, quan un incendi intencionat va…

Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…

L’any 1491, per ordre del rei Ferran II i actuant en nom seu l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, lloctinent general, i en presència de l’escrivà major Antoni Lombard, foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Peralta Barcelona – 1505, abat de Montserrat bisbe de Vic diputat militar Miquel Joan Gralla, cavaller de Lleida diputat reial Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran Albanell, canonge i vicari de la seu de Girona oïdor militar Guillem d’Oms i de Santapau, senyor de Santa Pau no jurà el càrrec oïdor reial Llorenç de Vilanova,…

La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per…

Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…

Situació Capçalera de l’església amb un absis molt desenvolupat i un campanar de torre adossat al mur sud ECSA - A Roura Església parroquial situada a la població d’All, aigua amunt d’Isòvol Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045947 Per a arribar a All cal agafar la carretera N-260 És uns 11 km a l’oest de Puigcerdà, en direcció a la Seu d’Urgell RMAE Història La parròquia d’All surt per primera vegada esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament escrit l’any 819 però que en realitat es degué redactar al final del segle X Els comtes de Cerdanya tenien béns a All…