Resultats de la cerca

Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…

La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…

Introducció Durant els segles XI i XII les terres de l’antiga diòcesi d’Urgell havien experimentat el desplegament d’una intensa activitat artística, fins a assolir un nivell particularment brillant dins l’àmbit de l’arquitectura Però, si ja a la tretzena centúria aquesta empenta es veié reduïda, al llarg dels dos segles següents, mentre el gòtic català arribava a la màxima esplendor, el bisbat d’Urgell perdé definitivament la seva antiga preeminència en el món de les arts La producció arquitectònica urgellenca a l’època en què dominaren les solucions estilístiques del gòtic es limità a…

L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…

Traceria calada d’un finestral del claustre de la catedral de Vic En època del gòtic, la catedral de Vic es va renovar només parcialment L’església romànica a penes va patir remodelacions En canvi, el 1318 el bisbe i els canonges van decidir ampliar el claustre romànic, afegint-hi a sobre quatre galeries gòtiques Hem d’atribuir-ne la traça al mestre d’obres Ramon Despuig, el mateix que es feu càrrec, juntament amb Berenguer de Montagut, de la construcció de la nova església de Santa Maria del Mar BV - GS Introducció A l’inici del segle XIV, la ciutat de Vic va viure una etapa de tensions i…

En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…

Els ascomicets comprenen unes 30 000 espècies de fongs, 16 000 de les quals es troben en forma de liquen, associades amb algues Això vol dir que, si hi afegim també els deuteromicets ascomicets sense reproducció sexual, de cada deu espècies de fong, sis són ascomicets La fotografia mostra un exemple ben típ3ic d’ascomicet no liquenificat i pluricellular, el de les cassoletes, i concretament, la cassoleta vermella Sarcoscypha coccinea S’hi veuen diverses fructificacions cupuliformes La part externa d’aquestes fructificacions és l’excípul, I la interna, de color carmí més viu, és entapissada…

Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…

L’empremta de la història Ens ha tocat viure en una època en què el planeta Terra mostra una diversitat d’ambients marins considerable Si haguéssim de dissenyar un planeta experimental on fos representada la màxima variabilitat de tipus diferents d’oceans no ens caldria més que copiar el nostre planeta Tenim dos pols, sempre freds, i en l’un tenim un oceà l’Àrtic mentre que en l’altre hi ha un continent l’Antàrtida Tenim dos oceans que van d’un cercle polar a l’altre l’Atlàntic i el Pacífic L’Atlàntic s’estén en la màxima amplitud meridiana El Pacífic no solament té la màxima extensió…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…