Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
Castell d’Ardèvol (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de la torre primitiva L Prat Situació La torre del castell d’Ardèvol és situada al cim d’una petita penya, al centre de l’actual poble d’aquest nom, al costat de l’església parroquial de Santa Maria Aquest castell —bastit en un lloc elevat devia servir per a vigilar, vers l’any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Llanera, Peracamps, etc, el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans Mapa 330M781 Situació 31TCG772347 Venint de Torà, poc després del punt quilomètric 1 de la carretera que va d’aquesta població a Solsona…
Castell de la Torre Cerdana (Portè)
Art romànic
Situació Fortalesa, dita algun temps castell de Pimorent, que vetllava el pas fronterer entre la Cerdanya I l’Arleja ECSA - A Roura Castell situat al cim d’un turó, a l’extrem de la vall de Querol, entre els pobles de Porta i de Portè Era situat al costat del camí que seguia el riu Querol i vigilava un dels accessos a la Cerdanya Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 46” N - Long 1° 45’ 58” E Cal seguir la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent Havent passat Porta, després de deixar a l’esquerra la carretera que mena al túnel de Pimorent, ja es veu el castell al cim d’un turó Un…
Sant Fructuós de Llo
Art romànic
Situació Edifici característic del segle XII, restaurat i ampliat en diverses ocasions ECSA - A Roura Aquesta església és la parròquia del poble de Llo És situada a l’entrada del poble, en l’àmbit del cementiri, just al costat de la carretera, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 18” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo RMAE Història La parròquia de Llo és mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…
John Cage
Música
Compositor nord-americà.
Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…
Joaquín Turina
Música
Compositor i pianista andalús.
Vida Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència En aquesta ciutat estudià piano amb J Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A Sérieyx i V d’Indy i fou condeixeble de Falla Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i…
Usatges de Barcelona
Historiografia catalana
Aplec o recopilació de lleis de molt diversa procedència, recollides des dels s. XI-XII, la redacció definitiva de les quals data de l’any 1495.
Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…
Miquel Gual i Camarena
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII , dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro publicada parcialment en diversos treballs Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i…
Mariano Peset Reig
Historiografia catalana
Historiador del dret i especialista en història de les universitats.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de València 1957, ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968 i història a la UV 1969, es doctorà en dret a la UV 1966 Amplià estudis a la Universitat de Múnic 1957-60 El 1964 entrà a la UV com a ajudant, i posteriorment ha estat adjunt i agregat, i des del 1986, n’és catedràtic Realitzà estades d’investigació al Max Planck Institut für europäischen Rechtsgeschichte de Frankfurt del Main des del 1979, i formà part del consell d’aquesta institució 1983-88 Des del 1986 ha estat invitat sistemàticament per l’Instituto de Investigaciones…
John Armstrong
Historiografia catalana
Enginyer militar anglès.
La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…
cantata
Música
Obra vocal, en diferents parts -recitatius, àries, cors, etc.-, amb acompanyament instrumental -d’importància semblant, però més reduït que a l’òpera o a l’oratori- característica del Barroc.
JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals, motets i…