Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és…
Sant Feliu de Castellciutat (la Seu d'Urgell)
Art romànic
El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia , capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia lulia Ubica que era el principal establiment romà de la regió aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no…
Camí i torre de Tresponts (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Arcs adossats a la penya a fi de sustentar l’antic camí medieval que salvava el congost de Tresponts T Pollina És situat en el congost del mateix nom de la vall del Segre, entre la Reula i Organyà Mapa 34–11253 Situació 31TGC637790 Les restes es troben dins de dos termes municipals el de Noves de Segre fins al pont de la Torre, i la resta dins del de Fígols i Alinyà La carretera C-1313 travessa tot el conjunt, des d’Organyà fins a la sortida del congost Història El camí de Tresponts formava part del que sembla un ambiciós projecte de comunicació Segurament, abans de la construcció…
Vilatge de Molhet (Padèrn)
Situació Vista aèria del lloc de Molhet, amb les ruïnes de l’església de Sant Martin i nombrosos fragments de murs dels habitatges que havien format aquest vilatge medieval ECSA - Camara JP Joffre Els vestigis d’aquest antic poblat medieval, conjuntament amb l’església, són situats al SW del terme municipal de Padèrn, al Ròc de Molhet, que s’orienta d’W a E Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′20″ N - Long 2° 38′17″ E Per a arribar-hi des de Padèrn, cal seguir el sender GR-36, que es dirigeix vers el S, cap al castell de Querbús i quan s’arriba a l’altura del Ròc de Molhet, hom veu en el seu…
Sant Miquèl (Sornian)
Situació Aspecte del costat nord-est d’aquesta interessant església preromànica CSA - A Roura Aquesta església és situada a l’W del poble de Sornian, a uns 3 km Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′30″ N - Long 2° 25′44″ E Per a arribar-hi cal prendre des de Sornian la D-2 en direcció a Rebolhet i agafar un trencall a mà esquerra que baixa cap a l’Adasig L’església és construïda sobre un planell que domina el riu, a la riba esquerra Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà És esmentada per primera vegada en una butlla que el papa Joan XIII atorgà a Cuixà…
Ramon Garrabou i Segura
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra És especialista en història agrària i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’investigació prioritàries són creixement agrari i factors mediambientals, canvi tècnic del sector agrari, organització del treball en el món rural, salaris agrícoles i sistema alimentari En la seva tesi de llicenciatura, La evolución de la estructura agraria de la Segarra desde el siglo XVIII hasta nuestros días UB, 1962, abordà l’estructura de la propietat, de les explotacions i dels tipus de cultius de diversos municipis de la Segarra, emprant els amillaraments de mitjan…
Francesc Tomàs i Valiente
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret.
Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…
Ernest Lluch i Martín
Historiografia catalana
Economista, polític i historiador.
Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…
Enric Aragon
Historiografia catalana
Arqueòleg i historiador.
Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…
Salamandra
Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un…