Resultats de la cerca
Es mostren 5612 resultats
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
Música: barroca, clàssica, romàntica. 1719-1827
La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…
Jacques Offenbach
Música
Compositor alemany d’origen jueu naturalitzat francès.
Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…
Joaquín Turina
Música
Compositor i pianista andalús.
Vida Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència En aquesta ciutat estudià piano amb J Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A Sérieyx i V d’Indy i fou condeixeble de Falla Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i acompanyat per…
Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València (SIAM)
Historiografia catalana
Departament municipal d’arqueologia encarregat de la gestió, realització i supervisió de les intervencions arqueològiques a la ciutat de València.
Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia catalana
Historiador del dret i polític granadí.
Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…
Pierre Guichard
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…
Miquel Gual i Camarena
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII , dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro publicada parcialment en diversos treballs Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i…
Josep Benet i Morell
Historiografia catalana
Advocat, polític i historiador.
Vida i obra De família obrera, feu els estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull Aviat s’afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya Combaté amb l’exèrcit de la República en la “quinta del biberó” i fou ferit de gravetat L’any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona, on promogué el Front Universitari de Resistència Catalana, el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència GNR Collaborà en la fundació de l’editorial clandestina Edicions de la Negra Nit 1945-46 i en l’organització cultural clandestina Miramar L’any…
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escriptor.
Vida i obra Fill de l’artista Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia 1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel 1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia —…
,