Resultats de la cerca

Situació L’església es troba dintre mateix del recinte del castell Aquest edifici, esmentat el 1292, no degué passar d’ésser una capella castellera i, com a tal, vinculada al castell Església Planta, a escala 1200, de l’edifici, que dona una construcció menuda a base d’una nau tancada vers llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent De l’església, actualment només es conserven els fonaments de l’absis i els del murde migjorn, el qual, segons semblen evidenciar les restes que hom pot veure,…

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquest castell, amb les restes de la torre mestra, a la dreta, i un pany demur, que formaven part del recinte fortificat ECSA - JL Valls El castell és al paratge dit de Can Manent, al centre d’una vall del sector meridional del terme de Montoriol, a la capçalera de la riera de Montoriol i de la conca del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 36,6” N - Long 2° 41’ 37,32” E S’hi pot arribar des de la…

Situació Restes de l’església castellera, el perfil de la volta de la qual es pot entreveure a la part superior de la fotografia ECSA - A Roura La capella de Sant Valentí s’identifica amb la sala del pis superior de les construccions de l’angle sud-est del conjunt del castellde Rodés Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Història L’església de Sant Valentí fou la capella de la fortalesa de Rodés L’única referència…

Situació Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell Història La capella del castellde Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros” L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castellde Navata El 19…

Situació Vista d’aquesta fortalesa d’origen andalusí, amb els vestigis de la torre de planta rectangular, situada a la part nord-est ECSA - J Bolòs A l’est de Tamarit de Llitera, al cim d’un tossal, hi ha les restes d’una fortificació És situada gairebé a mig camí entre els castells de Tamarit i d’Albelda, i també, com aquests, és al límit dels contraforts meridionals de la serra de la Gessa i davant de la plana de la baixa Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG877383 A 1,5 km…

Situació Vista des del sud-est de les ruïnes de l’església i del seu entorn un cop acabada la restauració J Isern L’església és emplaçada al costat de les ruïnes del castell, la situació i l’accés del qual ja hem descrit en l’apartat anterior FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG741129 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castellde Veciana Només fou capella i no sembla pas que arribés a tenir funcions de sufragània El castellde Veciana es documenta a…

Situació Vista aèria del nucli de Calassanç, als peus del penyal on es dreça el castell ECSA - J Todó Les ruïnes de l’antic castellde Calassanç coronen una gran penya, a la falda de la qual hi ha la vila de Calassanç, situada a la riba dreta de la Sosa de Peralta Es tracta d’una fortificació important, ja que juntament amb Montmagastre controlava la vall de la Sosa Mapa 31-12 288 Situació 31TBG828557 L’única via de comunicació per a arribar a…

Situació Puig del castellde Rià, coronat per una bandera, amb el barri de la Lliça de Rià que s’estén pel vessant meridional ECSA - A Roura Les ruïnes del castellde Rià són al cim d’un puig cònic en el vessant del qual s’esglaonen les cases del barri de la Lliça de Rià Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 33” N - Long 2° 23’ 57” E Des de Prada s’arriba a la vila de Rià seguint la carretera N-116 que va a la Cerdanya, per la qual, fets uns 2 km, es troba el veïnat…

Situació Restes encara notables situades en un lloc dominant de la vall de Bellestar ECSA – A Villaró Aquest castell es troba a la part alta de la vall de Bellestar, des d’on es domina tota la part baixa de les valls d’Aravell, de Bellestar i els termes de Montferrer i Arfa Mapa 34–10215 Situació 31TCG702948 Des de Bellestar —on s’arriba desviant-se per un trencant a la dreta de la carretera que porta a Castellbò— cal prendre una pista forestal, en força bon estat…

Aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV “ capella sancti Stephani in parrochia de Lertio” La referència en aquestes llistes significa que aleshores tenia un benefici i, per tant, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans En el Llibre de racionaris de la vila del castellde Llers de G Pallisser, de l’any 1730, figura la situació de la capella, la qual sembla que ja no existia en aquesta centúria “ capella de…