Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde  i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

Vida i obra Estudià el batxillerat a Maó i es relacionà amb iniciatives sorgides a la Menorca del darrer terç del sXIX, i, més concretament, a l’època del Sexenni Revolucionari El 1868 fou cofundador de l’Ateneu de la Joventut de Maó i, el 1869, de la publicació El Eco de la Juventud Advocat de professió, la seva activitat política anà molt unida a una important tasca periodística Fou un dels membres que reorganitzà el Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes 1881-83 En el vessant periodístic, fou director de diversos diaris, com El Comercio 1880-83, on defensà els interessos…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià durant l’Edat Mitjana i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana  Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia , feu el batxillerat a Vic i començà els estudis de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona 1943-46, però es llicencià a la Universitat de València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Retornà a Vic i, entre 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent…

Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…

A partir del mes de febrer, tal com va succeir a la majoria de països àrabs, el Marroc va ser escenari de protestes populars Articulades entorn del moviment del 20 de febrer, es van convocar manifestacions a diverses ciutats del país, especialment nombroses durant els mesos de febrer i març Les demandes dels manifestants van incloure qüestions com l’atur juvenil o les desigualtats socioeconòmiques, però també van denunciar els alts nivells de corrupció i el poder absolut del rei i del seu entorn Com en altres casos, les protestes al Marroc van usar tant les xarxes socials com instruments…

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica  Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…

Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera Ribera Alta, i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta La Els Despuig de Mallorca línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig , que passà a l’illa amb Jaume I 1229 i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà A Bernat Despuig , possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx després dit de Fonolleta , a Pollença Galceran Despuig , fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca 1287, i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou 1351 procurador de l’infant…