Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…

La família Compte i Viladomat L’empresa Compte i Viladomat fou creada per Ramon Compte i la seva esposa Maria Viladomat en el tercer quart del segle XIX Eren fabricants de teixits de cotó per tradició familiar Tant els Compte com els Viladomat són noms que abunden en els registres de filadors i cotoners del Berguedà a mitjan segle Ells, però, s’establiren a Cardona i quedaren fortament vinculats a la vila, que fou el seu centre industrial L’esposa de Ramon Compte era germana de l’esposa d’Esteve Comellas, el creador de la colònia del Guixaró Compte i Viladomat ocuparà dos edificis històrics a…

Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus o Liutprand En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova en 1783-88 per la vídua de JIbarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona 1986, on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minimmal show 1987, editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes Elsa Schneider 1987, premi Ignasi Iglésias, Òpera 1988, En companyia d’abisme 1988,  L’ajudant 1988,  Tercet 1988 i  Tàlem 1989 La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació…

Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…

Situació Aquesta església es troba al costat meridional del terme, damunt un tossal, entre els masos de la Sala i la Devesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 28,5 —y 47,8 31 tdg 285478 Per anar-hi cal agafar la carretera C154 de Vic a Gironella Al punt quilomètric 12,2 cal prendre un trencall que va a Sant Bartomeu del Grau i a uns 200 m cal agafar una pista que hi mena MAB Història Aquesta església sembla que es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del…

Situació Vista de les parets de ponent, a mà esquerra la més ben conservada, i la de migjorn, a mà dreta, d’aquest edifici J Bolòs Edifici situat al cim de la Serra de Sant Feliu, a ponent de la parròquia de Viver Al voltant del mas hi ha una clariana de camps Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Viver a Serrateix i agafar una pista que surt, a mà esquerra, acabada la pujada, i porta, seguint la carena, als masos de Sant…

Situació Es troba situada enmig del nucli de població, encimbellada a la part alta del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 65,8 31 TDG115658 Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Berga a Guardiola Passat el túnel de Berga, hom trobarà el desviament que porta a Vilada RVL Història L’església de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga, és situada a l’antiga vall de Roset i fou des de la seva construcció una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell Els seus…