Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
El que cal saber del naixement
Si bé és freqüent que la respiració del nadó s’Iniciï en forma de plor, aquest fet no indica que l’infant sigui més o menys sa La respiració pot iniciar-se de manera progressiva, fins a Instaurar-s’hi amb tota normalitat, sense que l’infant plori, i no té cap utilitat provocar-li el plor donant-li cops al cul Quan acaba de néixer, el cos de l’infant és recobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dintre de l’úter i en els primers dies de vida Independent És preferible no treure-la perquè li és beneficiosa a més, desapareixerà als…
Paràsits de l’home
Patologia humana
Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’altres…
El que cal saber de la poliquistosi renal
Patologia humana
La poliquistosi renal és una malaltia hereditària, molt greu, caracteritzada per la formació de nombrosos quists o cavitats plenes de líquid als ronyons Aquesta malaltia es presenta en persones que hereten dels seus pares una alteració genètica que ocasiona un desenvolupament anòmal de determinades estructures dels ronyons, a conseqüència del qual es formen cavitats que s’omplen de líquid i constitueixen els quists renals La poliquistosi renal de tipus infantil constitueix un tipus de poliquistosi molt greu que només es presenta en infants que reben l’alteració genètica d’ambdós progenitors,…
Dolicocòlon
Patologia humana
És anomenada dolicocòlon una anomalia anatòmica, de causa desconeguda, que es troba present des del naixement i es caracteritza per l’existència d’un intestí gros massa ondulat i més llarg del que hom considera normal Segons dades estadístiques, d’un 10% a un 16% de la població presenta un dolicocòlon, per bé que en molts casos el trastorn resulta completament asimptomàtic i solament és detectat accidentalment quan per alguna altra raó s’efectua una exploració radiològica de l’intestí gros Tanmateix, però, en d’altres casos el dolicocòlon origina diverses manifestacions Una de les…
Tumor maligne de duodè
Patologia humana
És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara…
El que cal saber del càncer de pàncrees
Patologia humana
És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal de cèllules d’aquest òrgan que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formen una massa o tumor, envaeixen els teixits propers i fins i tot s’estenen a d’altres òrgans a través de la circulació sanguínia o limfàtica, amb la qual cosa originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris Els tumors malignes de pàncrees se solen mantenir asimptomàtics fins que s’infiltren pels òrgans veïns, com l’estómac, el fetge o l’intestí prim Tanmateix, però, n’hi ha que es manifesten precoçment amb icterícia o…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…
Tos
Patologia humana
La tos constitueix un acte reflex defensiu que s’origina a les vies respiratòries inferiors com a resposta a qualsevol estímul irritant a la laringe, la tràquea o els bronquis, com la inhalació de gasos irritants, un cos estrany o bé una acumulació de secrecions Aquests estímuls causen una irritació de les fibres sensitives de la mucosa que desencadena el reflex de la tos, consistent en una inspiració profunda, seguida pel tancament de la glotis i per una forta contracció dels músculs respiratoris, a continuació de la qual s’obren sobtadament les cordes vocals Aquest reflex causa…
Plasmafèresi
Patologia humana
La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un altre tub amb…
Adenopatia
Patologia humana
L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com…