Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Hidrologia 2017
Hidrologia
L’any hidrològic 2016-17 Les mitjanes de cabal dels rius catalans de l’any 2016-17 van ser superiors a les dels darrers anys, però força allunyades, encara, de les mitjanes històriques Els rius van mostrar símptomes d’exhauriment i de canvis en els règims hidrològics que poden tenir conseqüències sobre el llit i el canal del riu, la fauna i la flora fluvial i de ribera, i els recursos hídrics en definitiva, sobre el paisatge fluvial Les conques internes de Catalunya El 2017, els rius de les conques internes van mostrar dos períodes clarament diferenciats un de relativament humit, però breu, i…
Ecologia i medi ambient 2018
Ecologia
Alerta científica pel canvi climàtic Presentació de l’informe especial Canvi Climàtic d’1,5 °C a la 48a sessió del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic © IISD/ENB / Sean Wu El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic GIECC va presentar entre l’u i el 6 d’octubre a Incheon República de Corea els resultats de l’informe especial Canvi Climàtic d’1,5 °C, elaborat per 91 científics de 40 països a petició de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic L’informe destaca la llarga llista de danys ambientals, socials i econòmics que poden…
Tirant lo Blanc
Literatura catalana
Novel·la escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell.
Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que segurament…
,
Ciutat d’Empòrion (Empúries)
Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…
Mosaics de la vil·la de Bell-lloc o de can Pau Birol (Girona)
Disposició original dels mosaics de la cursa del circ i de Bellerofontes i la Quimera J Serra Aquesta villa suburbana de Girona era situada a l’emplaçament de l’actual collegi Bell-lloc del Pla, al SW del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta de l’Onyar i a tocar de la riera de Marroc És coneguda exclusivament pels paviments en mosaic d’algunes de les seves habitacions o ambients, ja que mai no es va realitzar al lloc una excavació arqueològica per determinar-ne les estructures i a hores d’ara ja no és viable fer-ho Els primers mosaics es descobriren el 1876 i, per la seva ordenació,…
El primer Dalí
Salvador Dalí 1904-1989, fill d’un notari de Figueres, va ser un meteor artístic que insinuava ja de jove gran interès per l’art Als quinze anys participava en la publicació d’una revista local, Studium , escrivint una secció sobre els mestres de la pintura En aquell moment, dos anys abans d’acabar el batxillerat, escrivia « Seré un geni i el món m’admirarà Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic cert » Dalí pintava entre Figueres i Cadaqués, poble aleshores ja conegut dels artistes d’aquí i de fora –recordem el quadre de Derain del 1910– Aquest…
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
La construcció de la xarxa d’autopistes
Construcció de la xarxa d’autopistes 1969-1979 L’origen de les autopistes se situa a Itàlia i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial En aquell moment, les autopistes van ser concebudes com a projecte estratègic amb finalitats militars Durant la postguerra, el creixement econòmic i la millora de la renda dels habitants en les economies occidentals van potenciar un espectacular augment del transport de mercaderies i passatgers De la mateixa manera, la ràpida expansió del trànsit automobilístic, que implicà l’afavoriment del transport privat en perjudici del transport públic, va obligar a…
Els haptòfits
Característiques del grup Haptófits 1 Chrysochromulina parva a/b visions ventral i lateral x 1800 2 Prymnesium parvum a visió frontal x 1800 b aspecte d’un cist x 1800 3 P saltans a cèllula nedant lliurement x 1800 b cist x 1800 4 Pavlova lutheri a visió frontal x 1800 5 Phaeocystis poucheti a colònia gelatinosa integrada per nombroses cèllules integrades en lòbuls susceptibles de separar-se i de generar així formes vegetatives de reproducció x 20 6 Acanthoica aculeata a visió lateral x 1800 7 Coccolithus huxleyi a cèllula amb coccòlits ben desenvolupats ix 1800 b cèllula amb coccòlits poc…
L'Aurora. Paper continu i pasta de paper
La societat anònima La creació de L’Aurora, SA té un gran parallelisme amb la de La Gerundense, SA Aquesta es constituí el 1843 i L’Aurora dos anys més tard Les dues es proposen fer paper continu amb l’ajut d’energia hidràulica i les dues disposen d’una majoria de capital gironí i del suport de capital de fora de la ciutat L’Aurora, SA Socis constituents 1845 i evolució del capital 1945-1912 El 1843, mentre es constituïa La Gerundense, Francesc Reigt obtenia de l’ajuntament de Girona la concessió de la sèquia que rebia l’aigua de l’Onyar en forma d’emfiteusi perpètua Si la primera s’…