Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Sanseverino
Llinatge feudal, un dels set més importants del regne de Nàpols pels grans feus que reuní (fou gairebé un estat dins un altre estat) i pels personatges il·lustres que donà.
Lluità contra els Hohenstaufen i al costat dels Anjou, amb els quals emparentaren Té per genearca el normand Turgisio , company 1045 de Robert d’Hauteville, comte de Pulla-Calàbria, que li donà la senyoria de Sanseverino, a Salern, i germà d’Angerio, genearca dels Filangieri Els seus descendents, per raó del feu, es cognomenaren Sanseverino El seu quadrinet Tommaso I Sanseverino heretà, de la seva àvia, el comtat de Marsico i fou pare de Ruggiero II Sanseverino , que el succeí i tingué per segona muller Teodora d’Aquino, germana de sant Tomàs Foren pares de Tommaso II Sanseverino…
Francisco Ascaso Abadía

M. García Vivancos, J. García Oliver, L. Lecoin, P. Odeón, F. Ascaso i B. Durruti, a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Política
Anarquista aragonès.
Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…
Francesc Gòdia i Sales

Francesc Gòdia i Sales
© FUNDACIÓ FRANCESC GÒDIA
Automobilisme
Art
Economia
Museologia
Pilot automobilista, empresari, financer i col·leccionista d’art.
El 1936 fou voluntari a l’exèrcit franquista Durant la Guerra Civil Espanyola rebé dues ferides de bala i fou condecorat per mèrits en combat Conegut com Paco Godia , competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent…
,
premi Andròmina
Premi literari en llengua catalana en la categoria de narrativa que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc" , d’ Amadeu Fabregat 1974 Els cucs de seda , de Joan Francesc Mira 1975 Matèria de Bretanya , de Carmelina Sánchez-Cutillas 1976 Ramona Rosbif , d’ Isa Tròlec JB Mengual i Llull 1977 Rondalla del retorn , de Josep Piera 1978 desert 1979 Crim de Germania , de Josep Lozano 1980 Honorable Mister R , d’ Ignasi Riera 1981 Àmbit perdurable , de Rafael Ventura i Melià 1982 Ducat d’ombres , de Joan M Monjo 1983 Calidoscòpic , de Celm Claver 1984 Mamilla, encara , de…
El Vell Món construeix el Nou: la Catalan Vault. 1889-1947
L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault 1885-1962 Rafael Guastavino arreu del món Fou l’homenatge i el reconeixement a la contribució que Rafael Guastavino va fer a la història de la volta catalana –una innovació tècnica i estètica del gòtic català– en el plantejament de la construcció dels grans espais públics del Nou Món Diversos crítics nord-americans han començat a definir Rafael Guastavino com a arquitecte,…
Castell de Torlanda (Conesa)
Art romànic
Situació Base de la torre que centrava aquest arruïnat castell ECSA - J Bolòs De l’antic castell de Torlanda resta avui dia només una torre, la qual és situada entremig d’unes cases d’època moderna construïdes al cim d’un serrat al sud del poble de Conesa Des d’aquest indret de Torlanda hi ha una bona panoràmica sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-15-390 Situació 31TCF969576 Si anem de Rocafort de Queralt cap a Conesa, a poc menys de 3 km de la primera població, surt una pista que porta fins a tocar del veïnat de Torlanda JBM Història El castell de Torlanda, a redós del qual es…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la taigà
L’esfondrament d’un univers cultural L’escàs efectiu de les poblacions humanes i la seva economia caçadora i recollectora perfectament integrada amb el medi marcaren la gestió dels recursos i el territori a la taigà en el període anterior a la colonització europea, sense comportar problemes ambientals significatius La colonització europea implicà en primer lloc la introducció d’una economia de producció amb una agricultura al límit de les possibilitats de collita acceptable i una intensificació de la pressió cinegètica per a l’obtenció de pells També comportà un creixement de la població i l’…
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia catalana
Arqueòleg, polític i administrador.
Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés…
Joan Mallarach i Font
Cinematografia
Director.
Vida Inicià estudis de cinema a la Universitat de París VIII 1971-73 i d’aquí passà a la Deutsche Film und Fernsehen Akademie DFFB de Berlín 1974-78, on encara romangué un curs més com a instructor de truca D’aquesta llarga estada a Alemanya daten els seus primers films, alguns dels quals els realitzà amb el seu company d’estudis Lluís Garay, com el migmetratge documental Alborada 1974-75, que abraça des de la Segona República fins al final del franquisme, des del punt de vista del món obrer i l’emigració A continuació, realitzà dos migmetratges documentals Del Yugo y del Canto…
prima prattica/seconda prattica
Música
Expressions sorgides al voltant de la polèmica entre G. M. Artusi i C. Monteverdi sobre la composició musical al principi del segle XVII.
La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina