Resultats de la cerca

Algunes de les grans obres del pintor Bernat Martorell Sant Celoni, c 1400 — Barcelona, 1452 es troben en alguns dels grans museus del món Per exemple, l’extraordinària pintura al tremp sobre fusta anomenada Sant Jordi i el drac, que formava part del retaule de Sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat, a la ciutat de Barcelona, no és en cap sala d’aquest edifici, ni és propietat de la Generalitat, ni de cap institució catalana, sinó que pertany a l’Art Institute of Chicago, als EUA, on és exposada al públic Museus amb obra de Bernat Martorell Bernat Martorell és considerat una…

Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…

Vida Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta 1940, amb la collaboració de José Luis Valcárcel Després feu d’auxiliar de rodatge d’ Una chica de opereta 1943 i La chica del gato 1943, tots dos de R Quadreny pare, i de Rosas de otoño 1943, Juan de Orduña Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado Després començà una…

Vida Passà la guerra civil a França i a Itàlia Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, estudià també a la Sorbona París S’inicià en el món cinematogràfic com a director del Cineclub Universitari de Barcelona 1955-56 El 1959 rodà el curt documental Costa Brava , que de fet era el pilot d’una sèrie televisiva que no reeixí En 1963-64 escriví i dirigí amb Vicente Aranda el llarg Brillante porvenir Després coescriví i feu de coguionista dels treballs de Jaime Camino, Mañana será otro día 1967, en què a més feu de director Jurtzenka Un hivern a Mallorca Jurtzenka Un invierno en…

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…

Graduat en història i ciència per la universitat de Harvard 1960, estudià llengües semítiques a la universitat de Barcelona 1960-61 i posteriorment obtingué un Màster a la universitat de Colúmbia 1963 i el doctorat per la universitat de Harvard 1968 Professor adjunt d’història a la universitat de Texas 1968-72, des del 1972 és catedràtic d’història i geografia de la Universitat de Boston, de la qual ha estat cap del departament d’història 1984-89 i 1994-95 i director de l’Institute for Medieval History 1998-2003 Ha estat professor visitant a les universitats de València 1980 i de Montevideo…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

Desenvolupament enciclopèdic Es constituí inicialment com a centre d’estudis històrics –amb comissions històrica, arqueològica, literària i jurídica– fins que el 1911 es passà d’aquell Institut únic a un de triple –amb la incorporació d’una nova Secció Filològica i una altra de Ciències– i el nucli primitiu es convertí en la Secció Historicoarqueològica SHA, amb pressupost, publicacions i serveis propis El primer president fou Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Barcelona i formador d’una nova generació d’historiadors dins la seva càtedra dels…

Mapa geològic de les Guilleries Entre els materials d’aquesta regió sobresurten els gneis de les Guilleries, que formen un nivell de 300-400 m de gruix intercalat en la sèrie cambroordoviciana, i probablement representen una intrusió àcida concordant amb l’estratificació, anterior a l’orogènia herciniana Als voltants de la presa de Susqueda aflora un petit plutó de diorites i quarsodiorites, intrusives, ben característic Javier Génova, original d’Hortènsia Duran Els materials paleozoics de les Guilleries, constituïts per roques metasedimentàries i ígnies, són limitats al N pels terrenys…

La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada…