Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) (actualització)
Art romànic
Excavacions arqueològiques i restauració Les recerques empreses a Sant Pere de Rodes d’ençà del 1989 per la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern català han ampliat molt el coneixement sobre la seva evolució històrica i arquitectònica i han fet variar una bona part d’allò que es donava per sabut, a més d’ajudar a cloure alguns dels debats plantejats sobre la cronologia del monument Dins d’aquesta àmplia actuació cal incloure l’excavació arqueològica, que ha comprès, fins ara, la casa de l’abat, les sagristies, el refectori, el pati d’entrada, els claustres primitiu i romànic,…
Les esglésies episcopals de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel de Terrassa
Art romànic
El bisbat d’Ègara i els seus primers bisbes Vista aèria del conjunt de les esglésies d’Ègara, situades en un petit carenar entre els torrents de Vallparadís i Monner TAVISA-J Todó L’erecció d’una nova seu a Ègara, en una comarca veïna a la de Bàrcino, es justifica pel fet que el bisbe Nundinari havia d’atendre la seu de Barcelona —la gran població que tenia tota aquesta comarca agrícola del Vallès, juntament amb el Barcelonès en uns anys en què el cristianisme havia donat els seus fruits, especialment entre la gent més aviat senzilla i normal, sotmesos els nouvinguts visigots— Hi ha…
Dels “25 años de paz” a la crisi de la dictadura
Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després de la Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit de neutralitzar els seus enemics polítics, derrotats en la Guerra Civil L’empenta del creixement econòmic semblava que podia conduir el…
Antoni Canet, arquitecte i escultor
Art gòtic
Antoni Canet és actualment un dels escultors més reconeguts del panorama artístic català tanmateix, continua essent un dels més enigmàtics i difícils de valorar, atès que la crítica encara no ha estat capaç de resoldre moltes de les incògnites que giren al voltant de la seva trajectòria professional D’altra banda, se sap ben poc de la seva vida personal, tret que era oriünd de Verges Baix Empordà, que el seu pare també es deia Antoni i que com a mínim tenia un germà de nom Bernat Pujol, 2007, pàg 157-171 Després de la recerca documental duta a terme per Agustí Duran i Sanpere 1938 i 1972-75,…
Breu història del cinema
El naixement del cinema El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 en un cafè de París on usualment es feien espectacles de varietats Els propietaris del cafè havien accedit a la petició dels germans Lumière, Auguste i Louis, uns petits industrials de Lió, que els havien assegurat “Hem fet un invent, el cinematògraf, que garantirà al vostre públic emocions infinites” I és que el públic que freqüentava el Grand Café de París, situat al número 14 del bulevard dels Caputxins, era, de fet, un públic acostumat a espectacles d’illusionisme i de màgia Els títols anunciats alludien a…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
El temps del modernisme
Els elements en joc El Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner, seu de l’assemblea de representants de Catalunya, en el marc del moviment de Solidaritat Catalana La Actualidad, núm 101 Barcelona, 3 de juliol de 1908 BC Primer element Ens hem de preguntar pel temps del Modernisme, però també pel temps dels modernistes Això aquival a voler entendre, alhora, un període històric i la forma com va ser comprès i viscut per alguns dels seus protagonistes, en aquest cas el grup format per intellectuals, professionals i artistes que vivien i treballaven a Catalunya Segon element El…
Acció catastròfica de les avingudes fluvials
Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes de diversa magnitud, que es circumscriuen a la conca d’un petit torrent…
Santa Maria de Cornellà de Conflent
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada pels merlets amb què fou fortificada al segle XIV ECSA - A Roura L’antiga canònica i actual parròquia de Santa Maria de Cornellà presideix el poble de Cornellà de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 59” E L’església és al nord del palau comtal, al costat de la carretera que va a Fillols PP Història EI topònim Cornellà de Conflent Cornelianum , 901, com altres indrets homònims de Catalunya, suggereix la hipòtesi que podria tenir origen en un domini detingut, a l’època romana, per un colon, membre de la gens Cornèlia…
Les formacions esclerofil·les mediterrànies
El truc de l’esclerofillisme Cada combinació de factors ambientals pot ser afrontada amb diferents estratègies, però una d’elles sol ser l’òptima i normalment acaba dominant En el cas dels vegetals, els factors climàtics condicionen l’estructura i la durada de les fulles, caràcters bàsics de resposta en front de la distribució de temperatures i precipitacions al llarg de l’any En ambients en què les temperatures no són limitadores en cap moment i en què l’aigua abunda sempre, els vegetals són perennifolis i tenen fulles relativament grans i poc endurides, anomenades malacofilles Aquest tipus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina