Resultats de la cerca
Es mostren 5340 resultats
Estudiosos i diccionaris de la llengua
L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de…
L'edat mitjana
Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del segle III fins al final del segle V, van…
Mitologia norrena i celta
Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…
Lluís Companys i Jover (1934-1940)
L’1 de gener de 1934, Lluís Companys i Jover el Tarròs, Urgell 1882 – Barcelona 1940, polític, ocupà el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya Havia rebut els vots de cinquanta-sis dels seixanta-dos parlamentaris assistents Els diputats de la Lliga Catalana s’havien retirat de la sala Home de primerenca vocació política, l’any 1900 Lluís Companys fundà l’Associació Escolar Republicana amb condeixebles de la Facultat de Dret, entre els quals hi havia Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat i d’altres Màrius Aguilar i Diana hi constava coma…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…
Santa Maria de Roses
Art romànic
Situació L’antic monestir de Santa Maria de Roses, avui en ruïnes, és a l’interior del gran recinte fortificat de la ciutadella, del segle XVI, a l’entrada de la vila de Roses, al costat de tramuntana Avui l’espai urbanitzat envolta pràcticament la ciutadella, a l’interior de la qual hi ha un dels conjunts arqueològics més importants del país, per desgràcia encara en estat caòtic les ruïnes del monestir i del poble medieval, a l’indret de l’antiga ciutat grega i romana de Rhode , actualment en curs d’excavació Mapa 220M781 Situació 31TEG112796 Una vista del conjunt de les ruïnes del cenobi J…
La cristianització de l’Empordà
Art romànic
Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…
L’organització eclesiàstica del Camp de Tarragona
Art romànic
Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…
Santa Maria de Covet (Isona)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, on es despleguen els tres absis que encapçalen la nau central i els braços del transsepte ECSA - M Anglada Vista del sector sud-oest de l’església, on s’aprecia la rica i massissa façana amb la portada i la rosassa I el braç dret del petit transsepte ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del petit poble de Covet, situat prop de la carretera d’Artesa de Segre a Isona i Tremp, passat el coll de Comiols JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG405616 Història L’esment més antic conegut de Covet data de l’any 1033, en què el lloc de…