Resultats de la cerca

El cruixidell Miliaria calandra presenta el més conspicu dels becs que caracteritzen els emberízids, amb unes comissures obliqües, molt típiques, fet netament constatable en aquest exemplar fotografiat en uns conreus aragonesos Es tracta d’un moixó grosset 18 cm, amant dels secans de la terra baixa, de tons terrosos ratllats de vires fosques Xavier Parellada Miliaria =Emberiza calandra El cruixidell es presenta arreu dels Països Catalans, i es fa gradualment més escàs en augmentar l’altitud desapareix per sobre dels 1100-1300 m i disminuir la temperatura no se’l troba per…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…

L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…

El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments colonitzadors…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…

Casimir Casarramona, 1838-1913 “El Mercurio”, 1913 Optà pel vapor i pel pla de Barcelona Casimir Casarramona i Puigcercós va néixer a Vic el 4 d’octubre de 1838 i morí a Barcelona el 18 de maig de 1913 El seu germà gran, Joan, fou el que li marcà el camí, ja que havia muntat a Barcelona, el 1862, una fàbrica de teixits de cotó especialitzada en la confecció de mantes i tovalloles, que tenia el suport d’una altra fabriqueta a Monistrol de Calders Joan Casarramona presentà els seus productes a l’Exposició de Barcelona del 1860 El cotó era el producte principal, però també treballà la llana i la…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

Situació Façana de ponent de l’església amb ornamentació d’arcuacions i una finestra geminada, bé que molt restaurada posteriorment A Moro L’església de Sant Pere de Rubí es troba emplaçada al centre de la població de Rubí, concretament a la plaça del doctor Guardiet Mapa 36-16420 Situació 31TDF192940 AAMG Història El lloc de Rubí apareix esmentat l’any 986 en un precepte del rei Lotari pel qual confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, la immunitat i la lliure elecció d’abat segons es desprèn de l’escriptura, el terme de Rio Rubeo , juntament amb d’altres com…

Definició És anomenat hipertiroïdisme o tirotoxicosi el conjunt de manifestacions produïdes per un increment persistent de la secreció de les hormones tiroides, inadequat a les necessitats de l’organisme, que pot ésser causat per diverses alteracions de la glàndula tiroide Entre aquestes manifestacions, que fonamentalment són producte d’un increment del metabolisme basal i d’un augment de l’excitabilitat del sistema nerviós, cal destacar nerviositat, irritabilitat, hiperactivitat, sudació intensa, intolerància i rebuig de l’escalfor, taquicàrdia amb palpitacions, fatiga i feblesa, i increment…