Resultats de la cerca

Vida Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne 1901, director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’ El camino del amor 1943, Josep Maria Castellví, en què el seu pare feia de cap de producció Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario 1945 i com a segon operador en Noche sin cielo 1947…

Vida El 1991 es llicencià en ciències de la informació i estudià fotografia i realització al CECC Des del 1992 conduí un polèmic programa a Ràdio L’Hospitalet intitulat "La espuma de los días", mitjà en què també exercí de crític cinematogràfic També collaborà en revistes d’informació de cinema i coedità i codirigí "ZineShock Revista de cine oscuro y brutal" 1992, sis núm Després d’alguns treballs en vídeo 1991-93, el 1994 realitzà el curt Alicia , com a guionista, director i muntador, que fou seleccionat en diversos festivals internacionals i guardonat amb el premi al millor curt al Festival…

Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film,  Ag-o  ‘Cocodril’ Seguiren  Yasaeng dongmul bohoguyeog  ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França  Paran daemun  ‘La fonda del gabial’, 1998  Real Fiction  2000  Seom  ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment  Suchwiin bulmyeong  ‘Adreça desconeguda…

El sector de la dreta del riu és molt poc extens el sector de l’esquerra comprèn la llarga vall de la Comalada, que davalla del pic dels Tresvents 2 731 m alt, al massís del Canigó, on es troben el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas i fàbrica d’electricitat de l’ Allau i el llogaret de Bennat, i, a l’extrem oriental, al límit amb el terme de Montferrer, el mas i castell de Coç El bosc ocupa bona part del terme roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes La major part de la…

Es conserva un grup important de cofres d’època gòtica, la majoria amb recobriment de pell, que comparteixen característiques constructives i formals definitòries vegeu l’apartat sobre el moble en aquest mateix volum, independentment de la decoració que els és pròpia Hi ha abundoses notícies sobre els cofres recoberts de pell, que en els inventaris apareixen esmentats com a “cofres encuirats” o “cofres encuirats i barrats”, en referència a les llandes de ferro forjat exteriors que servien per a travar el conjunt i reforçar l’estructura del moble Cofre encuirat corresponent a un grup de cofres…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…

La seva activitat literària es vincula al collectiu tarragoní La Gent del Llamp Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral Exercici d’autofàgia premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida , de Beckett premi JM de Sagarra 1988 Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon 1990 i el mateix any, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats 1983 El 1994 presentà El bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El…

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…