Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest amb el mur frontal F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de la Cirera són uns 500 m al sud-est del mas de la Cirera, que és a l’extrem septentrional del terme de Cabanelles, en un replà de la serralada que separa les conques del Fluvià i de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG775825 Un antic camí, apte avui només per a vehicles tot terreny, puja fins a la rodalia de l’església des de Sant Martí Sesserres, passant pel mas Cantenys Des del costat de tramuntana de la serralada hom s’hi pot aproximar, des del poble d’Albanyà,…

Situació El poble de Sant Martí Sesserres és al nord-oest de Cabanelles i és format per masies disseminades pels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la capçalera de la riera de Sant Martí L’església, situada al cim d’un planell, centra el poble, gairebé deshabitat Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana F Tur Una vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera F Tur Mapa 257M781 Situació 31TDG815789 Per anar-hi cal seguir per la carretera que puja a la Mare de Déu del Mont, que s’agafa a la comarcal de Figueres a Olot, a l’Hostal d’en…

Situació Una vista de l’exterior de l’església a l’indret de la capçalera F Tur Sant Cristòfol dels Horts és l’església d’un poble de masies disperses, actualment abandonat, situat a l’extrem septentrional del terme municipal d’Albanyà, damunt un planell amb uns vessants pronunciats que hi ha al cantó de ponent i que davallen fins a una fondalada per la qual passa el riu Major L’església és al costat occidental del puig del castell de Grillera, vora el límit amb la comarca del Vallespir des d’aquí hom pot veure el poble vallespirà de Costoja Mapa 219M781 Situació 31TDG738901 Actualment per…

Situació Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX A Catafau La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat D’aquest recinte es veuen encara algunes restes Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 28″ N - Long 2° 48′ 27″ E Per…

Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…

Situació Una de les torres d’angle del castell de Bellpuig que formava part del vescomtat de Castellnou, amb el Canigó al fons V Buron El castell de Bellpuig es troba al cim del turó 768 m que domina el petit nucli de Bellpuig, on hi ha el santuari parròquia de la Trinitat, la rectoria, la casa del comú i el cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E A la placeta del santuari, a ponent i vora l’entrada del cementiri, s’inicia el corriol rectilini i costerut que porta fins a les ruïnes del castell, des d’on es domina un ampli panorama sobre terres del Conflent amb…

Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…

“En el nom de Crist Sigui conegut a tothom que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, per la salut i el remei de la meva ànima i la de tots els meus parents, dono i concedeixo i amb la present carta cedeixo al senyor Déu i a tot el convent del monestir de Santes Creus, perpètuament, totes les truites, fresques i salades, que jo percebo a tota la Cerdanya, en tots els llocs De tal manera, però, que quan jo o la reina acudíssim a aquells llocs de la Cerdanya rebrem d’aquelles per al nostre consum tant com ens fos necessari Aquesta donació…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…

Hifes d’un tricomicet que vivien fixades a la membrana peritròfica de l’intestí de les larves del dípter Simulium noelleri , vistes al microscopi de contrast de fases Correspon a l’espècie Harpella melusinae S’hi poden observar òrgans de fixació basals, nombroses tricòspores corbades més clares i conjugació entre tallus no formadors de tricòspores al centre Stephen T Moss Constitueixen un curiós grup de fongs molt especialitzats que viuen a l’interior de l’intestí d’artròpodes, com ara larves de dípters, miriàpodes, crustacis, etc Només una espècie viu al tegument extern d’artròpodes…