Resultats de la cerca
Es mostren 2634 resultats
Sydney Brenner

Sydney Brenner
© Universitat de Califòrnia
Biologia
Científic britànic d’origen sud-africà.
Cursà els estudis universitaris en les àrees de biologia i de química a Sud-àfrica i el 1954 es doctorà a la Universitat d’Oxford A l’inici dels anys seixanta proposà, amb èxit, la utilització del nematode Caenorhabditis elegans com a model experimental per a la recerca dels mecanismes de diferenciació cellular i dels òrgans Durant més de 40 anys, les seves contribucions en els camps de la genètica i la biologia permeteren aplicar la comparació genètica a l’anàlisi de la regulació genètica dels vertebrats El 1996 fundà el Molecular Sciences Institute, a Berkeley Califòrnia, un centre que…
Centro Latinoamericano de Demografía
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Institució que depèn de les Nacions Unides, encarregada de l’anàlisi dels aspectes demogràfics de l’Amèrica Llatina i la regió del Carib.
Fou fundada a Santiago Xile el 1957 com a resposta a una sèrie de recomanacions fetes pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides En un primer moment s’organitzà com a centre d’investigacions per a un període de quatre anys 1957-1960, posteriorment prorrogats amb el suport financer del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD fins el 1975, que es constituí com a una institució permanent amb identitat pròpia El centre s’organitza en tres grans àrees l' àrea de població i desenvolupament té com a principal objectiu sistematitzar i incrementar els coneixements de les…
Suberosi
Patologia humana
Són anomenats suberosi una sèrie de trastorns respiratoris causats per inhalació de pols de suro florit, un producte que habitualment es troba contaminat pel fong microscòpic Penicillium frequentans La suberosi afecta habitualment les persones que treballen en un ambient on es manipula suro, i pot ésser deguda a la irritació de la mucosa respiratòria, causada per la inhalació de la pols mateixa, o bé a una reacció allèrgica amb relació a les partícules del fong que conté Aquesta malaltia és poc freqüent en general, però no és excepcional en les àrees on la indústria del suro es troba present…
Comissió Trilateral
Política
Organisme (conegut també com a Trilateral
), creat el 1973, sota l’impuls del financer i polític nord-americà David Rockefeller, que agrupa unes 300 personalitats dels cercles financers, polítics i intel·lectuals dels EUA, d’Europa Occidental i del Japó.
Cadascuna d’aquestes àrees geogràfiques té un president, mentre que la seu i la direcció general són a Nova York La Comissió Trilateral es proposa de sensibilitzar els governs i dirigents sobre la necessitat de mantenir unes societats obertes, trencar les barreres entre els països de l’est i els de l’oest i els països subdesenvolupats i redefinir el creixement mundial dins un marc d’economia de lliure empresa on els recursos i l’ecosistema es respectin Organitza reunions periòdiques d’intercanvi d’idees i debat, patrocina estudis i edita el butlletí Trialogue A Bulletin of North American-…
Paleocè
Geologia
Primera època (o sèrie) del Terciari inferior (o Paleogen), situada damunt del Cretaci i sota l’Eocè.
La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del grup dels…
El cicle cretaci superior
Distribució dels principals afloraments dels terrenys del Cretaci superior als Països Catalans Maber, original de l’autor Tal com ja hem comentat, considerarem que el cicle del Cretaci superior comença amb les arenes de l’Albià superior, això és entre 112 milions d’anys, edat de la base de l’Albià, i 97,5 milions d’anys, límit entre l’Albià i el Cenomanià El seu límit superior, en la majoria d’àrees, és una discontinuïtat que assenyala la fi del Mesozoic L’edat del canvi d’era és de 65 milions d’anys Així doncs, el cicle del Cretaci superior comprèn un lapse d’uns 40 milions d’anys i abraça l…
Les empetràcies
Branca amb fruit de l’èmpetrum Empetrum nigrum subspècie hermaphroditum , una mateta de fulles ericoides amb els marges fortament revoluts, pròpia de les zones altes de les parts més humides dels Pirineus El fruit, que veiem a la fotografia, és una baia gairebé sèssil, negra a la maturitat Ramon M Masalles Considerada propera a les ericàcies tot i tenir els pètals lliures, aquesta família comprèn únicament tres gèneres i unes cinc espècies, la majoria pròpies de les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, bé que n’hi ha alguna que viu a l’extrem meridional d’Amèrica del Sud Així,…
Els boscos caducifolis monsònics
El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials…
Els boscos monsònics al món
La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…
Biogeografia dels peixos
L’especial interès biogeogràfic que ofereixen els diferents grups de pisciformes consisteix en la llarga evolució que han sofert des de llur aparició a l’Ordovicià, ara fa uns 500 milions d’anys, com també en la seva àmplia distribució geogràfica, gairebé mundial Pel que fa als peixos d’aigua dolça, s’hi afegeix la seva limitada capacitat de dispersió, que els condiciona a una distribució força supeditada a les diferències geogràfiques Els peixos han mostrat una notable aptitud d’adaptació als diversos ambients aquàtics N’hi ha per totes les mars i oceans de les diferents latituds, des de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina