Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Lanuza

Armes dels Lanuza
Llinatge noble aragonès, un dels més importants d’aquell regne, originari de Lanuza (prop de Jaca) i radicat posteriorment a Sallent de Gállego.
La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…
Sant Sadurní de la Salsa (Bassella)
Art romànic
Situació Bonica església que presidia el nucli històric de la Salsa, avui dia agregat d’Ogern ECSA - F Tur L’església és dalt d’un tossalet que domina la vall, al costat del cementiri Al seu voltant es conserven vestigis de tombes antropomorfes Mapa 34-12291 Situació 31TCG630552 S’arriba a aquesta església passat una mica més d’1 km des d’Ogern per una pista que segueix parallela el riu Baell Ogern és una població situada al quilòmetre 20 de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada MLlC-JAA Història L’antic lloc de la Salsa apareix esmentat l’any 1025 en la donació al monestir…
Sant Salvador de Torre Abadal (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat Castellnou, al…
Miquel Brial
Historiografia catalana
Eclesiàstic benedictí i historiador.
Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…
Enric Pla i Ballester
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Sotsdirector 1950-82 i director 1982-87 del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València, dugué a terme un treball investigador que abraça des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, i fou especialista fonamentalment en la cultura ibèrica Estudià dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1948 Des de la seva joventut participà en els treballs arqueològics al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador del SIP Durant els anys quaranta, ja com a collaborador del SIP, intervingué en nombroses excavacions al País Valencià…
Solidaritat Catalana
Història
Primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l’any 1906.
Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics…
Serra d’Or
Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.
Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…
,
La sucrera de Vic
La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria La seva existència, però, té dues etapes distintes, separades per un llarg parèntesi Miret i A i M Planas L'obra del guerriller carlí Martí Miret i Queraltó, nascut a la Granada Alt Penedès l’any 1846, participà activament en la tercera guerra Carlina, lluitant al costat del general Savalls El pretendent carlí li atorgà el títol de vescomte de Castellfollit Acabada la guerra, optà per entrar a l’exèrcit espanyol amb el mateix títol de brigadier que tenia amb els carlins Fou…
San Marino

Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els segles IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina