Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
Sobre la iconografia nacional
L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals de la…
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per mitjà del Razdan…
literatura hebraica
Literatura
Judaisme
Literatura conreada en llengua hebraica, des de la Bíblia fins als autors actuals de l’estat d’Israel.
Els llibres de la Bíblia constitueixen el llegat més preat de la literatura hebraica antiga i l’eix entorn del qual gira gairebé tota la literatura jueva posterior i una gran part de la cristiana El cànon jueu de les Escriptures cànon conté només obres en hebreu, les quals, tot i tenir un contingut molt unitari de pensament religiós i nacional, mostren una gran varietat d’estils i formes literàries En llur aspecte purament literari, molts dels escrits bíblics no tenen parió en tota la literatura de l’antic Orient Mitjà, mentre que d’altres poden haver estat influïts per obres literàries dels…
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…
Palestra, un projecte cívic catalanista
Grup de Palestra invitat a la festa federal de les sokols , Praga, juny-juliol del 1932 FJF / GS Palestra, Organització Nacional de la Joventut Catalana, destacà com a projecte cívic i cultural En la seva activitat també inclogué un projecte esportiu i una voluntat de ser present puntualment en la política Palestra formà part d’aquell àmbit multiforme d’institucions i entitats que no participaven directament en el joc polític, però que formaven part del catalanisme L’origen s’ha de cercar en la reflexió iniciada per Josep Maria Batista i Roca, des de la base de l’excursionisme, sobre el…
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,
Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
Vida i obra De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere Fou ordenat prevere el 1886, coadjutor de la parròquia de Manacor, i es llicencià en teologia 1890 i dret canònic 1893 El bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament història eclesiàstica, oratòria sagrada, llengua i literatura mallorquines i història de Mallorca S’interessà igualment pel dibuix, per l’arqueologia i per la història de l’art, fins al punt que va intervenir en la…
, ,
Arquitectura catalana: de l’escola de Barcelona a la revista Arquitecturas bis
Els principis ètics i arquitectònics proposats pel Grup R van tenir continuïtat en les obres més destacades dels anys seixanta i setanta, realitzades pels antics membres del Grup R i per joves arquitectes que s’anaven incorporant al que Oriol Bohigas va batejar com l’Escola de Barcelona Arquitectes com Correa, Milà, Cantallops, Domènech, Puig Andreu i Sabater Nadal, Bonet i Puigdefàbregues van realitzar obres amb una posició realista similar, esforçant-se a crear el màxim d’espais semipúblics en els edificis Aquest panorama va quedar superat almenys per tres escissions els experiments de…
La geografia
Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…
Canvis socials i societat industrial
Cartell de propaganda oficial per a les eleccions sindicals del 1966 AF/AHC Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta, l’estructura social dels Països Catalans va sofrir unes fortes transformacions econòmiques i laborals que obriren el camí cap a la consolidació de la societat industrial, amb certes peculiaritats degudes a la manca d’un marc democràtic Tanmateix, al final del període s’endevinava l’inici d’una nova fase, anomenada postindustrialista o de capitalisme avançat, que va comportar grans reestructuracions en l’àmbit econòmic i laboral i també importants transformacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina