Resultats de la cerca

La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és citada tots…

Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a les Illes, la qual cosa…

Àrea de nidificació del tallarol gros Sylvia borin als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol gros és una espècie estival la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora Aquesta és una…

La cotxa blava Luscinia svecica és un bonic ocell migrador que a l’hivern viu als nostres aiguamolls No sobrepassa els 14 cm i en tots els plomatges mostra una taca rogenca als costats de la cua, que fa visible en els seus continus moviments El mascle, a la primavera, té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig, com l’exemplar de la fotografia feta als marjals del Fondo mentre que a la tardor, els té blanquinosos La femella sempre és menys vistosa, i té la gola blanca José Damián Navarro L’estatus de la cotxa blava sembla força clar, encara que caldria comprovar el que…

La cuereta torrentera és una espècie nidificant i hivernant a Catalunya, Andorra i el País Valencià A les Balears es comporta com un hivernant comú, encara que molt localitzat La seva àrea reproductora comprèn tot Catalunya allà on troba el seu hàbitat més idoni, Andorra i el País Valencià, on ja es troba, però, més localitzada i restringida a rius i rieres d’una certa altitud Durant el setembre i, principalment, l’octubre, apareixen ja les cueretes torrenteres hivernants procedents de França, Suïssa, etc, que es vénen a sumar a les indígenes que, en aquesta època, també van deixant molts…

Àrea de nidificació del cotoliu Lullula arborea als Països Catalans Maber, original dels autors El cotoliu és un alàudid sedentari de costums quelcom particulars, no molt comú als Països Catalans, on es troba ben distribuït, encara que de manera una mica irregular pel que fa a l’època de reproducció Una bona part dels buits de la seva àrea de cria corresponen als sectors occidentals dels Pirineus i els Prepirineus i a la terra baixa per sota els 300 m d’altitud Així, doncs, manca de la plana del Rosselló, l’Empordà, les parts baixes del Maresme, les comarques litorals tarragonines i, en una…

Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma…

El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats…

Formació de territs tresdits Calidris alba deambulant apressadament, com és típic de l’espècie, pels sorrals costaners Destaca el to general blanquinós del seu plomatge hivernal i, sobretot, l’absència del dit posterior Arriba a atènyer els 20 cm Xavier Ferrer Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor al litoral del continent, i més escàs a les Illes A l’hivern és molt local i escàs, i es troba regularment només en uns pocs indrets de Catalunya i el País Valencià, tot i que també es coneixen algunes rares dades hivernals a les Balears La migració…

Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…