Resultats de la cerca
Es mostren 6670 resultats
La difícil recuperació d’una Europa dividida
Al maig del 1945, Europa es trobava en plena ruïna econòmica i amb el difícil repte de reconstituir-se moralment i políticament Gran part del continent, de fet, es trobava devastada Els principals centres industrials, així com la xarxa de comunicacions, sobretot a l’Europa central, havien estat destruïts gairebé del tot La capacitat de producció del conjunt de la indústria del continent estava, aquell any de 1945, per sota de la meitat dels índexs de preguerra I, a més, hi havia greus problemes fins i tot per a sobreviure, a causa de les grans dificultats per a proveir de productes…
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…
La vida cultural al País Valencià
Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van caracteritzar…
La cartografia al llarg dels segles
Els primers exemples de mapes Molts pobles del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà van fer, com a mínim 2 500-3 000 anys abans del naixement de Crist, dibuixos que podem considerar veritables mapes Els assiris i els egipcis, per exemple, van ser hàbils cartògrafs Aquests dos pobles foren els autors dels mapes més antics coneguts fins ara una tauleta d’argila trobada a la Mesopotàmia septentrional i que representa aquesta regió, i un papir que representa una vall de Núbia amb jaciments d’or Els fenicis i els cartaginesos, pobles dedicats a la navegació i el comerç, també van ser molt hàbils en la…
Els intercanvis amb el migdia de França
Art gòtic
El migdia de França, Catalunya i el gòtic meridional D’ençà que els estudiosos de l’arquitectura gòtica començaren, els anys vint del segle XX, a posar de manifest les diferències que els edificis del migdia francès presentaven respecte a les novetats tècniques i formals de l’arquitectura aixecada al nord durant els segles XII i XIII, la historiografia n’ha reivindicat, de forma progressiva, l’originalitat Aquesta constatació ha anat acompanyada de l’interès per manifestar els parallelismes amb l’arquitectura gòtica de l’altre costat dels Pirineus, sobretot de Catalunya Així, el concepte de “…
Paraments i revestiments en l'arquitectura modernista
L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…
Els rodòfits o algues vermelles
Característiques del grup Els rodòfits, o algues vermelles, comprenen més de 4000 espècies, agrupades en uns 675 gèneres Les característiques principals que les defineixen com a grup fan referència, principalment, als pigments fotosintetitzadors, a les substàncies de reserva, a alguns aspectes citològics i als tipus de reproducció Pel que fa als pigments, hem de dir que, al costat de la clorofilla a , no en tenen de b ni de c En algunes espècies hi ha una discutida clorofilla d , exclusiva d’aquest grup Com a complement, tenen α i β-carotè, diverses xantofillès i dues ficobilines, ja…
Els eucàrides eufausiacis: el «krill»
Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…
El paisatge vegetal dels contraforts valencians de la Meseta (territori serrànic)
Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…
El paisatge vegetal de les baixes conques del Segura i del Vinalopó (territori lucèntic)
Al S de les muntanyes diàniques s’obre una zona litoral plana, escassament afectada pels darrers contraforts bètics Es tracta d’un territori vertebrat per les conques de dos rius de natura prou diferent, el Segura i el Vinalopó, extrem meridional del País Valencià i pòrtic de les molt àrides terres del territori murciano-almerià Hom designa aquesta zona amb el nom de territori lucèntic, manllevant la denominació del primitiu nucli romà d’Alacant El territori lucèntic queda delimitat al N pel front meridional de les muntanyes diàniques, des de la desembocadura del riu Montnegre o Sec fins als…