Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
prospectiva
Historiografia catalana
Estudis científics referents al futur.
Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…
L’escultura en l’antiguitat tardana
El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa, Empúries i…
Els límits del descens de la mortalitat
Administració de la comunió a un malalt, Olesa de Bonesvalls, 1847 MAITP / AF/AHC-JC-RF Els resultats de la reconstrucció de l’evolució de la població d’Anglaterra i Galles han portat a relativitzar el paper de la mortalitat durant les primeres etapes de la transició demogràfica En aquests països, concretament, el descens de la mortalitat va tenir un paper secundari abans del 1850 el creixement de la població va ser afavorit per l’augment de la nupcialitat i la fecunditat A Catalunya no es coneix quina va ser la contribució exacta del descens de la mortalitat en el creixement demogràfic del…
Les tribulacions del marquès de Ciutadilla amb els seus vassalls
Camperols, Ade Laborde, 1807-18 BC Després d’una vida dedicada a l’estudi del segle XVIII català, l’historiador francès Pierre Vilar confessava la seva fascinació “per aquell número del ‘Diario de Barcelona’, datat el 31 de gener de 1793, on un jurista ‘expert en la branca de la capbrevación’ s’ofereix als ‘Senyors alodials, delmers, etc’ per recensar i ‘renovar’ els títols de reconeixement dels seus ‘drets feudals’ Les paraules són aquestes, deu dies després de l’execució, a París, del rei Lluís XVI” No era un testimoni aïllat L’advocat Jaume Tos i Urgellès ja havia publicat el 1784 un…
Les salicàcies
Salicàcies 1 Gatell Salix atrocinerea a branquilló amb aments masculins x 0,5 b branquilló amb aments femenins x 0,5 c flor femenina, formada només per un pistil d’ovari súper i un nectari, situada a l’axilla d’una bràctea entera i llargament ciliada x 4 d flor masculina, formada per dos estams i un nectari x 4 e i e’ fulles, amb dues estipules cadascuna, mostrant l’anvers i el revers, aquest darrer densament cobert de pèls curts x 0,5 2 Sarga S elaeagnos a brot amb fulles joves i aments femenins x 0,5 b flor femenina x4 3 S herbacea, un dels salzes nans a petit fragment on s’aprecia el…
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
Les llacunes del Baix Segura
Panoràmica aèria de l’horta del Baix Segura i les seves dues grans llacunes a l’esquerra la de la Mata, i la de Torrevella a la dreta JP Produccions Les llacunes del Baix Segura 120, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Les llacunes de la Mata i Torrevella estan situades en el marge dret del Segura, als termes municipals de Torrevella, Guardamar i Los Montesinos Formen una important zona humida, molt pròxima a la costa i estretament relacionada, des del punt de vista funcional, amb el Fondo i les salines de Santa Pola, amb les quals constitueixen el denominat «…
Meteorologia i climatologia 2013
Meteorologia
Es confirma l’augment accelerat de la temperatura global El grup de treball GT1 de l’Intergovernmental Panel on Climate Change IPCC va presentar el seu últim informe, el cinquè, a Estocolm el 27 de setembre de 2013 Aquest informe, primera part de l’informe general que es donarà a conèixer al llarg del 2014, va reiterar un cop més que l’escalfament global del planeta és inequívoc i que els canvis observats des de mitjan segle passat són els més importants en la història climàtica Així, va posar de manifest que les tres últimes dècades han estat les més càlides dels darrers 1400 anys i que, si…
Les poàcies o gramínies
Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…
Comunicació i cultura
El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…