Resultats de la cerca

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…

Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…

Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…

Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el…

És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que també n'hi ha…

Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…

Vida Inicià els estudis musicals amb FA Vallotti a Pàdua, i des del 1739 fou alumne de GB Martini a Bolonya Entre el 1748 i el 1751 fou organista a la catedral de Faenza, i el 1752 fou nomenat director del teatre de la mateixa ciutat, on estrenà la seva primera òpera, Pompeo in Armenia 1752 Dos anys més tard es traslladà a Copenhaguen, on visqué llargs períodes fins el 1775 En aquesta ciutat fou director de la companyia d’òpera italiana Mingotti i, després, mestre de capella de la cort 1755 Durant aquest temps collaborà en la temptativa de crear una òpera en llengua danesa Gram…

La primera música religiosa cristiana s’identifica amb l’anomenat cant gregorià Les primeres mostres de música profana són cançons de text llatí ss IX-X, i les d’art religiós no litúrgic són les laudes Toscana, s XIII L'ars nova italiana fou conreada a Pàdua, Florència i Bolonya en forma de madrigals, caccie o balades Al s XIV els cantors que portà el papa d’Avinyó introduïren a Itàlia la música franco-flamenca La música profana s’expressà amb els cants de carnaval, seguits per la frottola o barzelletta , el strambotto i la villanella En la lírica profana destacaren Marchetto…

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…

Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià Gregori…