Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
centralisme
Política
Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració regional amb…
Santa Magdalena del Corral de Siles (Oliola)
Art romànic
Situació Interior d’aquesta antiga església, avui convertida en corral i traster Arxiu Gavín L’antiga església de Santa Magdalena és situada dins l’edifici conegut com el Corral de Siles, rehabilitat com a habitatge, a l’extrem oest de la part alta de la població d’Oliola JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Història Fins a l’actualitat, no es coneixen notícies documentals que illustrin el passat d’aquesta església, que molt probablement depengué eclesiàsticament de la parròquia de Sant Tirs d’Oliola MLIR Església És un edifici molt transformat pel seu ús com a magatzem i dependència…
Yves Zimmermann
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador suís.
Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…
Josep Maria Xiró i Taltabull
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906 tornà a exposar…
Sarcòfag amb l’escena central dels pans i els peixos de Sant Feliu de Girona
Aquest sarcòfag ha estat documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior oriental del costat sud del presbiteri Fa 2,1 × 0,57 m És un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació d’esquerra a dreta de l’empresonament de sant Pere, la curació del paralític, la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixement, la predicció de les negacions o escena del gall i, finalment, l’escena de Pere a la presó fent brollar aigua de la roca, amb els soldats romans que…
Mama supernumerària
Patologia humana
Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a desenvolupar del tot…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per…
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…
diac
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic semiconductor equivalent a dos díodes connectats en antiparal·lel, caracteritzat per ésser conductor en tots dos sentits solament quan la tensió aplicada ultrapassa un determinat valor característic.
És emprat en circuits industrials per a disparar triacs
la Ciutadella de Barcelona

Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina