Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
gavina

Gavines
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels làrids, ordre dels caradriformes
, que difereixen entre ells per particularitats del plomatge, que és blanc, de les potes i del bec.
Els himenòpters: vespes, abelles, formigues i afins
Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…
Talpó comú
El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…
numídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes de 40 75 cm, que tenen el cap nu, amb la pell de color viu, les potes robustes i la cua curta.
Comprèn 7 espècies, repartides entre els gèneres Numida, Guttera, Agelastes, Acryllium i Phasidus , que habiten en estat salvatge al sud d’Àfrica i a Madagascar
tètol

Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és lleugerament…
garsa de mar

Garsa de mar
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels hematopòdids, de 40 a 45 cm, amb el bec llarg i robust de color ataronjat, i amb les potes rosades.
Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre
gamba verda

Gamba verda
© J.J. Harrison
Ornitologia
Gamba molt semblant a la gamba roja, de la qual es distingeix sobretot pel bec, que és negrenc i lleugerament corbat cap amunt, i per les potes, que són verdes.
Habita al nord d’Europa i d’Àsia i és ocasional, a l’hivern, als Països Catalans
metazoea
Zoologia
Forma larval pròpia dels malacostracis que prové de la larva zoea i se’n distingeix per la presència d’unes curtes potes toràciques, d’aspecte sacciforme, rere els maxil·lípedes natatoris.
amblar
Mastologia
Caminar un quadrúpede a bon pas, sense sacsejar, movent alhora les potes d’un mateix costat, com la girafa, el camell, l’os, l’elefant i a vegades els cavalls.
cràcids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gal·liformes, de talla grossa o mitjana, que tenen el bec generalment petit, i les potes, robustes, molts dels quals amb una cresta erèctil.
Contràriament als altres galliformes, fan niu als arbres Hom coneix unes quaranta espècies de cràcids, totes sedentàries, disperses per Amèrica des de Texas fins a l’Argentina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina