Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…

Originada la dècada de 1960 a Anglaterra Aquest esport collectiu i de contacte, en què participen dos equips de nou jugadors cinc dels quals són dins el terreny de joc, es practica damunt una piragua de 2,8 m de llargada L’objectiu és introduir amb la mà una pilota de waterpolo a la porteria, d’1 × 1,5 m i suspesa 2 m per damunt de l’aigua, defensada per l’equip adversari Els partits tenen una durada de 20 minuts, repartits en dues parts Les regles del joc recorden les del waterpolo i el bàsquet El partit s’inicia amb la pilota collocada al mig de la zona de joc per un dels dos àrbitres que…

Creat al novembre del 1971, es presentaren al públic amb l’espectable Non plus plis , sota la direcció collectiva de Joan Font Un dels seus objectius inicials era recuperar la tradició i el material prohibit pel franquisme, com el del Carnaval Els seus espectacles, sempre de caràcter festiu, són el fruit d’una creació coral i s’inspiren en les coses quotidianes que reivindiquen com a essencials El 1975 formaren una comuna oberta i batejaren la seva casa de Canet de Mar com La Vinya Els espectacles següents foren Moros i cristians 1975 Plou i fa sol 1976 Sol, solet 1979 disc i…

Vida Inicià estudis de cinema a la Universitat de París VIII 1971-73 i d’aquí passà a la Deutsche Film und Fernsehen Akademie DFFB de Berlín 1974-78, on encara romangué un curs més com a instructor de truca D’aquesta llarga estada a Alemanya daten els seus primers films, alguns dels quals els realitzà amb el seu company d’estudis Lluís Garay, com el migmetratge documental Alborada 1974-75, que abraça des de la Segona República fins al final del franquisme, des del punt de vista del món obrer i l’emigració A continuació, realitzà dos migmetratges documentals Del Yugo y del Canto 1976-77, a…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…

Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…

Acte del Fòrum Econòmic França-Egipte al Caire Asseguts, els presidents francès, François Hollande esquerra, i l’egipci, Abd al-Fatà al-Sissí dreta © Ambassade de France au Caire La nova legislatura egípcia es va inaugurar al gener, amb un nou Parlament unicameral triat en els comicis del final del 2015 i compost per una gran majoria de diputats partidaris del president Abd al-Fatà al-Sissí Una de les primeres mesures adoptades va ser un polèmic enduriment de la llei antiterrorista del país Al gener, l’estudiant italià Giulio Regeni va desaparèixer als carrers del Caire i el seu cos, amb…

Al gener, el Tribunal Suprem va aturar la transferència de les illes de la mar Roja de Tiran i Sanafir a l’Aràbia Saudita Aquesta decisió va enrarir encara més les relacions entre els dos països, que ja s’havien tensat el darrer any per la negativa d’Egipte a contribuir militarment a les intervencions al Iemen i Síria, malgrat haver rebut 25000 milions de dòlars saudites en ajuts des del 2013 Al juny, en un intent de suavitzar les relacions bilaterals, Egipte es va sumar a la campanya d’aïllament, liderada per l’Aràbia Saudita, de Qatar, país al qual va acusar de promoure el…

Després d'un any i mig de les grans protestes dels oromos contra el Govern etíop, les xifres parlen de 21000 detinguts, 7000 dels quals encara estan a la presó, i 669 morts © ctj71081 En una decisió sorprenent, el Parlament federal va aixecar, a l’agost, l’estat d’urgència, implantat deu mesos abans per a fer front a les protestes de les comunitats oromo i amhara Previst en un inici per sis mesos, es va prolongar quatre mesos més Durant el temps que va estar en vigor l’estat d’urgència es van detenir 21000 persones, 7000 de les quals, com va admetre el ministre de Defensa, Siraj Fegessa,…