Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
Castell de Tornamira (Oristà)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt, en el qual destaca la torre circular, envoltada de diverses sales i dependències G Orriols La casa de Tornamira, o castell del mateix nom, és situada vora el poble de la Torre d’Oristà, perfectament visible des d’aquest Ací és conegut per Tornamira o castell dels moros Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 44,8 31 tdg 222448 Per arribar-hi cal prendre el trencall de la carretera que surt d’Oristà en direcció a la Torre d’Oristà, la qual es troba un parell de quilòmetres més avall…
Castell de Tona
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del turó del castell amb l’església de Sant Andreu, a primer terme, i la torre que ha pervingut, a segon terme J Pagans-TAVISA El castell de Tona es troba situat al cim del turó al qual ha donat el nom, tocant al casc urbà de la població Aquest turó té una esplanada gran de forma irregular, més o menys ellíptica, en direcció nord-est — sud-est A la punta nord-oriental i dominant, a tramuntana, la Plana de Vic i a migjorn el Congost, hi ha emplaçat el castell Des d’aquest indret hom domina una extraordinària panoràmica vers el Montseny i les serres de Collsuspina…
Sant Vicenç de Cabdella (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Petita església parroquial que corona un puig a la part alta de la població, cosa que la fa visible des de tots costats ECSA - A Roig L’església parroquial queda situada a la part més alta del poble de Cabdella, sobre un penyal de roca ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH346045 Història El primer esment, indirecte, del lloc i de l’església de Cabdella és de l’any 1042, quan Salla, clergue de Cabdella, apareix en l’acta de consagració del monestir de Santa Maria de Senterada Es troba un nou esment l’any 1131, quan Pere Bernat, prevere de Cabdella, i els seus germans, donaren a Santa Maria…
Els comtes de Pallars anteriors al 1300
Art romànic
Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…
Sant Jaume de Vilafranca de Conflent
Art romànic
Situació Vista aèria del sector de ponent de la vila amb l’església de Sant Jaume, adossada a la muralla meridional, a primer terme ECSA - F Tellosax L’església parroquial de Sant Jaume, un dels edificis més interessants de la vila de Vilafranca de Conflent, és situada al carrer de Sant Jaume, prop de la “porta de França” que s’obre a la muralla meridional que envolta la població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 17” N - Long 2° 22’ 0” E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història Una de les primeres referències a una església de…
Vila medieval de Terrassa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i depenia…
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb, abans de Rialb Jussà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església, antigament centre d’un ampli terme religiós anomenat Rialb Jussà ECSA - JA Adell L’església de Sant Iscle i Santa Victòria centra el pe-tit nucli de la Torre de Rialb, situat en un esperó que domina el curs del Rialb, al marge esquerre, just davant de l’església de Sant Girvés Mapa 34-13329 Situació 31TCG515491 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció al Rialb i creuar el riu pel pont, seguint la pista en direcció a Polig i Pallerols A uns 4 km del pont, a l’esquerra, hi ha el trencall sense senyalitzar que porta a la Torre…
Sant Pere de Riuferrer (Arles)
Situació Magnífic edifici d’una sola nau capçada per un absis semicircular, el mateix que fou consagrat l’any 1159 ECSA - A Roura Aquesta església és 2 km al nord-oest d’Arles, a la riba dreta del Riuferrer, un afluent del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 53″ N - Long 2° 37′ 19″ E Hom hi arriba per una carretera que arrenca a mà dreta, a la sortida d’Arles, de la carretera que des d’aquest poble va a Cortsaví D-43 PP Història Aquesta església fou fundada per Castellà I, primer abat del monestir d’Arles, que ell mateix fundà al seti dels Banys d’Arles La seva denominació primitiva era “…
Els manuscrits de l’Arxiu Capitular de Tortosa
Art romànic
Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…
Sant Salvador de Mata (Capolat)
Art romànic
Situació Les ruïnes del monestir són encinglerades dalt el serrat de Sant Salvador, que termeneja amb els municipis d’Avià i d’Espunyola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,3 — y 57,5 31 TCG 993575 Vista de les ruïnes tal com eren al començament del segle XX Un aspecte de les ruines del monestir F Junyent-A Mazcuñan S’hi va des de Berga bo i emprenent la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys Després d’haver passat la fita del quilòmetre 11, just abans de la Mina, cal desviar-se, a mà…