Resultats de la cerca

Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…

Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…

Vida i obra El seu procés de formació estigué vinculat a sectors socials i culturals obreristes i populars, hereus del modernisme A partir del 1914, començà a publicar a Los Miserables  i Justicia Social  articles en castellà de caràcter ideològic i moral, en els quals es posicionava al costat de la classe obrera en la defensa d’una societat més justa i l’atac al capitalisme Mogut per aquests ideals, el mateix 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes Poc després treballà de vigiliant nocturn al moll de Barcelona i fou condemnat a pena de presó per un dels seus articles El 1916 començà a…

Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…

Congrés de Cultura Catalana , cartell de J Tàpies, 1977 Coll part / RM El Congrés de Cultura Catalana 1975-77 va ser el darrer gran acte collectiu organitzat pels sectors més dinàmics de la societat civil catalana, al marge de l’activisme més marcadament polític Nascut uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco, les seves activitats es van prolongar durant els primers dos anys de la transició, quan el futur encara era una incògnita i tot, o gairebé tot, era possible Les incerteses d’aquests dos anys es poden veure reflectides en el desenvolupament intern del Congrés i en les…

Les valoracions sobre la significació cultural i política de la televisió amb relació a la societat catalana al llarg dels anys seixanta i setanta han estat molt condicionades per la instrumentalització política directa i barroera que la dictadura franquista féu del nou mitjà de comunicació No és estrany De fet, l’anàlisi del paper social de la televisió sense la interferència del fet aclaparador de la dictadura ja seria extraordinàriament complexa Tot partint d’una realitat propera a la catalana, la capacitat d’incidència social del mitjà televisiu ha fet reflexionar teòrics com ara Umberto…

Si es considera que la primera notícia de l’activitat professional del pintor tarragoní Valentí Montoliu data del 1433, que vers el 1439 ja estava casat, que el seu fill gran va néixer cap al 1440, i que la darrera notícia referent a ell és del 1469, es pot suposar que el pintor havia nascut vers el primer decenni del segle XV El seu destí quedà lligat a la població de Sant Mateu Baix Maestrat des del seu enllaç amb Caterina, que era filla d’un botiguer de Tarragona i d’Eulàlia Rossell, una dona originària de Sant Mateu i amb forts lligams familiars amb aquella població Nicolau Ros, oncle d’…

Dilluns 1 Trenta-vuit persones moren en enfonsar-se un ferri a Hong Kong Un total de 38 persones perden la vida i cent més resulten ferides a conseqüència de l’enfonsament d’un ferri a Hong Kong L’enfonsament es produeix a causa del xoc entre el ferri i un remolcador Set tripulants del vaixell són detinguts, acusats de maniobrar de manera temerària El president Mas posa fi a la legislatura i convoca eleccions anticipades El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, signa el decret de dissolució del Parlament català i la convocatòria d’eleccions anticipades al Principat per al 25 de…

Vida i obra Germà de l’arquitecte Lluís Nadal , pertanyia a una família d’empresaris de la indústria tapera Durant la Guerra civil Espanyola residí primer a Reims i després a Perpinyà Posteriorment estudià dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, i es llicencià per la Universitat de Barcelona en les dues carreres l’any 1951 Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives , al costat de condeixebles com Josep Fontana , Emili Giralt , Joan Mercader  i Joan Reglà La fundació, per part de Vicens, de la revista Estudios de Historia Moderna i de l’ Índice Histórico…

L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intellectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom de Sóller, Miquel Duran d’Inca, Llorenç Garcias d’Artà, Pere Oliver Domenge de Felanitx i Josep Claverol de Sant Jordi”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar primer tots…