Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Castell d’Entença (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Entença, situat a l’esquerra del riu de Queixigar, al peu d’un tossal on hi hagué el castell d’Entença, té el seu origen en una quadra medieval del mateix nom, de la qual sorgí un dels llinatges més importants de la corona catalano-aragonesa Aquesta quadra pertanyia durant el segle XI al terme del castell de Casserres i fou conquerida pel cavaller Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, el qual la donà en feu, l’any 1063, a Mir Gombau perquè hi bastís un castell de pedra i calç El successor d’aquest Mir Gombau fou Pere Mir I d’Entença 1096-1137, que també era senyor de Benavarri, Calbera…
Palau o castell de Cornellà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte general de la vila de Cornellà de Conflent, emmarcada pels estreps del Canigó, amb el campanar i la torre rodona que indiquen la presència de l’església canonical de Santa Maria i del palau comtal i torre del palau comtal, l’element més característic del seu conjunt arquitectònic ECSA - A Roura Les restes del que fou el palau dels comtes de Cerdanya són a migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà, a l’altre costat de la carretera local que travessa el poble i va cap a Fillols Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E Per a arribar a Cornellà de…
Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau I).
Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…
Santa Maria del Pedregal (Tàrrega)
Art romànic
Església L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest monestir Tot i que…
Santa Agnès de Croanques (Teulís)
Art romànic
Situació Interior del mur de tramuntana, resseguit per una successió d’arcs formers que semblen haver estat construïts per a suportar una volta de canó ECSA - JL Valls Aquesta capella, en ruïnes, és a 200 m a ponent del mas Croanques, dins el bosc Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 2,4 N - Long 2° 37’ 41,4” E El mas de Croanques és 1,5 km al sud del poble de Teulís, a mà dreta, venint de Teulís per la N-618 Història El lloc de Croanques és esmentat des de l’any 1020, en què Berenguer de Gurb, bisbe d’Elna, restituí en benefici vitalici a Udalgar, arxipreste d’Elna i membre de la família…
Casa forta de Sant Romà (la Vall d’en Bas)
Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39, uns membres…
Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans
Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans, superposades als dominis bàsics de vegetació El mapa recull també els reconeguts tinguts en compte en aquesta part de l’obra, així com els punts en què han estat preses les visions esquemàtiques de paisatge vegetal Maber, original dels autors Anteriorment, hem presentat les diferents unitats de vegetació agrupades per zones o ambients azonals i per criteris de base fisiognòmica Aquesta és una opció de caràcter biogeogràfic que ja prefigura la localització en l’espai de cada unitat, car els boscos mediterranis són tractats conjuntament i…
Pela-roques
El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…
Picot garser gros
El picot garser gros Picoides major té el cos més petit que el picot verd ateny 23 cm, i és comú als nostres boscos Es distingeix del més rar picot garser petit Picoides minor , per la taca blanca del costat, la taca vermella de sota la cua i la franja negra de la cara, que és contínua, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta a Aigüestortes, als Pirineus El mascle té una taca vermella darrere el cap i els joves tenen tot el capell d’aquest color Xavier Parellada Espècie característica dels boscos bòreo-alpins, el picot garser gros ocupa la Catalunya Nord és absent de la plana del…
Trencalòs
El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina