Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
Iniciativa per Catalunya
Partit polític
Organització política que començà a existir a la primeria de 1987, quan per primera vegada concorregué a les eleccions municipals, i que adquirí la configuració definitiva el 1990, en la I Assemblea Nacional.
Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…
Partido Popular

Comitè executiu del Partido Popular (febrer del 2013)
© Partido Popular
Política
Partit polític espanyol fundat el 1989.
Té l’origen en Alianza Popular , que canvià la seva denominació en el congrés celebrat aquest mateix any Encapçalat per José María Aznar López , tingué una trajectòria ascendent en les successives eleccions generals 106 diputats el 1989, 141 el 1993 i 156 el 1996 La majoria relativa que aquest resultat li donà al Parlament espanyol l’obligà a negociar sengles pactes de legislatura amb els nacionalistes bascos PNB, catalans CiU i els regionalistes de Coalición Canaria per a la investidura de JM Aznar com a cap de govern En les eleccions del març del 2000 el PP obtingué majoria absoluta 183,…
Pinós

Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…
L’arribada del gòtic en la il·lustració de manuscrits: la fi del bizantinisme i les novetats del segle XIII
La renovació del capital pictòric català consolidat cap al 1200 no es va produir per simple evolució interna dels tallers locals Contràriament, fou fonamental l’arribada de nous ingredients forans que van tendir a suplantar les antigues tradicions, estancades en un bizantinisme que arrelava en el segle XII i per al qual no s’entreveu sempre una sortida gaire clara Fou necessària l’acceptació de nous suggeriments perquè, a partir mitjan segle XIII, la introducció de les novetats gòtiques es convertís en un fenomen cada vegada més general Alguns dels models més apreciats arribaren del món…
Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1692-1695)
El 22 de juliol de l’any 1692, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Josep de Terrè i de Granollacs, cavaller de Barcelona diputat reial Esteve Serra i Vileta, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Burgués, canonge de Girona oïdor militar Pau d’Aquiles, donzell de Barcelona oïdor reial Narcís Bofill, ciutadà de Girona Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des del 1688 fins a la seva mort, el 1713 Era…
Francesc de Sentjust i de Castre, abat d'Arles (1611-1614)
El 22 de juliol de l’any 1611, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Sentjust i de Castre Barcelona final del segle XVI – la Bisbal d’Empordà 1627, abat d’Arles diputat militar Jaume de Camps i Meca, cavaller de Barcelona diputat reial Pere d’Aimeric, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Bru, ardiaca major i canonge de la seu de Vic oïdor militar Manuel de Planella i d’Aimeric, senyor de Castellnou de Moià i de Talamanca, senyor de Calders i castlà de Clarà oïdor reial Jeroni Rasset i de Trullàs, ciutadà…
Castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, on són perfectament visibles les dues torres i l’església de la Mare de Déu dels Àngels, en primer terme ECSA - J Todó El castell d’Ulldecona és situat sobre una petita elevació plana 120 m d’altitud anomenada —el puig del Castell—, aproximadament a 1,5 km en línia recta a ponent de la vila d’Ulldecona i al marge esquerre del riu de la Sénia Des del cim del puig hom té un perfecte control visual tant de la plana del Baix Maestrat com d’una gran part de la vall del riu de la Sénia Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Per a anar-hi cal agafar la carretera TV-…
art anglès
Nen blau, obra del pintor Thomas Gainsborough (1727-1788)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat a Anglaterra a partir de la invasió normanda.
La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…
Sant Vicenç de Llançà
Art romànic
Situació El campanar, o Torre de la Plaça, únic element que ha pervingut de l ’església És una construcció tardana, del final del segle XIII F Tur L’antic campanar de l’església de Sant Vicenç de Llançà, anomenat també Torre de la Plaça, és situat a la plaça Major de la vila, al costat nord-oriental Mapa 221M781 Situació 31TEG127904 Per Llançà passa la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordàa Portbou venint per Figueres De la vila surt la carretera local de Llançà al Port de la Selva A Llançà hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou Història El lloc i l’església de Llançà són…
Santa Maria de Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular G Orriols El petit poble de Santa Maria de Vilalleons es troba situat al cantó meridional del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, vora les petites muntanyes que tanquen ja la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 38,1 31 tdg 435381 S’hi va per una carretera local que surt de Sant Julià de Vilatorta, vers migjorn, població de la qual dista uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina