Resultats de la cerca

Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

És el nucli d’una aglomeració metropolitana i un centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port El centre comercial i de negocis actual, que gravita al…

Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…

La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…

Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…

Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella privada de…

Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443 L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant Prisma Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat de Sant Jordi…

L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols 1894-…

L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és…