Resultats de la cerca
Es mostren 1165 resultats
Pere de Palol i Salellas

Pere de Palol i Salellas
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Arqueòleg.
Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…
,
El paisatge vegetal de l’illa de Menorca (territori menorquí)
L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…
Santa Maria de Viu de Llevata (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…
Els serrànids: serrans, neros i afins
La família dels serrànids és constituïda per individus de cos robust i relativament comprimit, recobert d’escates petites o mitjanes del tipus ctenoide, bé que ocasionalment se’n poden presentar del tipus cicloide la línia lateral finalitza a la base de l’aleta caudal i és simple, ben marcada En aquestes espècies, el cap és ben desenvolupat, amb una boca també gran i lleugerament protràctil, de mandíbula inferior bastant prominent i maxillar ample les dents d’ambdues mandíbules es disposen en bandes, però també poden formar plaques que s’installen al vòmer i els palatins, i, en aquest cas,…
Santa Maria dels Àngels o Sant Salvador d’Horta de Sant Joan
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular reforçat per contraforts, i al fons la vila d’Horta de Sant Joan ECSA - J Colomé L’actual santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Àngels és a 2 km a llevant del poble d’Horta de Sant Joan, al peu del vessant nord de les muntanyes de Sant Antoni i Santa Bàrbara Mapa 31-19 496 Situació 31TBF755375 S’hi arriba per un camí que neix al poble d’Horta de Sant Joan JFS Història Els orígens d’aquest santuari no són encara del tot clars Tanmateix, hom considera versemblant que aquí s’hi establís al segle XIII la comanda…
Bibliografia
Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de Pensions per a…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…
Personatges de l’any 2014
Relació de personatges destacats de l'any 2014 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Caddy Adzuba El 24 d’octubre, la periodista i activista pels drets humans congolesa Caddy Adzuba va rebre el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia Caddy Adzuba © Fundación Euroárabe Isamu Akasaki El 10 de desembre, l’enginyer electrònic japonès Isamu Akasaki va ser guardonat amb el premi Nobel de física Haydar al-Ibadí El 12 d’agost, el polític iraquià Haydar al-Ibadí va ser nomenat primer ministre de l’Iraq Pedro Luis Alonso Fernández Al juliol, el…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…
Santa Maria dels Àngels del convent dels franciscans (Perpinyà)
Art romànic
La capella de la Mare de Déu dels Àngels és situada a l’actual carrer del mariscal Foch És, avui, el darrer vestigi del convent dels franciscans de Perpinyà Sembla que aquest convent fou una de les primeres fundacions de l’orde hom considera establert que sant Francesc anà, almenys, dues vegades a Perpinyà, tot fent camí com a pelegrí vers Santiago de Compostella Una notícia dels arxius de l’antiga família dels Grimau, burgesos perpinyanencs, esmentada per l’historiador Coll, fa referència a l’hospitalitat que aquesta família havia donat a sant Francesc en el seu pelegrinatge,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina