Resultats de la cerca

L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a…

Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió…

Nucli històric Vista aèria del nucli històric de la ciutat que es desenvolupà entorn de l’església de Santa Maria, al centre de la foto ECSA - J Todó Sembla que l’inici urbanístic de la ciutat de Mataró es pot establir en l’època romano-republicana, segons que testimonien, entre altres vestigis, la troballa d’una necròpoli d’incineració segle I aC La ciutat, anomenada lluro, devia estar envoltada de muralles, de les quals s’han trobat restes en certs trams del seu perímetre Les fonts escrites també donen testimoni d’aquesta construcció defensiva Plini parla d’una lluro amb oppida governada…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est a dalt, i aspecte que ofereix l’interior, amb la nau i la capçalera al fons F Tur L’església de Sant Ponç és la de l’antic poble de Sant Ponç d’Aulina, situat als vessants meridionals de la serra del Capsacosta, a la capçalera de la riera de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la Vall de Bianya És al cantó occidental de la comarca, a la zona central, vora el seu límit amb el Ripollès Mapa 256M781 Situació 31TDG470765 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Del punt quilomètric 75,6 surt, a mà…

Situació Els vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Pere es conserven a l’església parroquial actual de Santa Maria de la Victòria, situada al centre de la vila de Tuïr Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E L’itinerari que duu a Tuïr és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Hom troba les primeres referències a la vila de Tuïr en el cartulari de Sant Miquel de Cuixa, monestir que havia adquirit, al segle X, propietats al lloc mitjançant diverses donacions Una d’aquestes anà a càrrec de Miró, levita, aleshores ardiaca fill del comte de…

Una altra manera de sintetitzar la informació Quan estudies, com passa en tot procés d’aprenentatge, no pots assimilar la informació d’una manera deslligada i mecànica Si el que vols és arribar a entendre bé els continguts de les matèries, has de conèixer procediments i tècniques que et permetin treballar la informació que vols aprendre Treballar la informació vol dir elaborarla adequadament per tal que es converteixi en coneixement i no solament en un conjunt fragmentari d’idees i conceptes apresos de memòria i sense sentit Aquestes tècniques d’estudi et permetran sintetitzar de forma…

L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…

Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…

Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…

En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…