Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
Cripta de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Sarcòfag Cara frontal de l’anomenat “sarcòfag de sant Ramon”, amb la representació de l’Anunciació, la Visitació, la Nativitat i l’Epifania ECSA - L Carabasa A la cripta que hi ha sota l’absis central de l’església de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, trobem l’emplaçament d’un sarcòfag ornat amb relleus esculpits a tres de les cares de la caixa És conegut com a sarcòfag de sant Ramon, corresponent a Ramon Guillem que va ser bisbe de Roda entre el 1104 i l’any de la seva mort, el 1126 La caixa pròpiament fa 46 x 165 x 60 cm la llosa que la cobreix fa 13 x 175 x 67 cm El cos del sarcòfag té com a…
Núbia
Regió
Regió de l’Àfrica nord-oriental, que s’estén de la primera cascada del Nil a la quarta.
Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…
Castell de Blancafort (Cercs)
Art romànic
Situació Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell J Pagans-TAVISA Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l…
Santa Maria d’Aguilar del Sunyer (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les ruïnes de l’església, amb importants elements esfondrats, des del costat de migjorn R Viladés Aquesta església es troba situada en un dels plans que hi ha al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà És ben visible des de molts indrets d’aquesta contrada Voltada de margeres en un indret un xic més elevat que els camps que la circumden, es troba el que havia estat l’església de Santa Maria Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 92,3 —y 46,5 31 TCG 923465 Per…
Capella de Sant Nicolau, antigament Sant Feliu d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Situació Església bastida sobre els antics murs de Sant Feliu d’Arraona J M Masagué L’ermita de Sant Nicolau és situada a l’est de la ciutat de Sabadell, “enllà l’aigua”, segons el dir dels sabadellencs, ja que així són anomenades les terres del propi terme que hi ha al marge esquerre del riu Ripoll Es dreça en el pla carener de la serra de Sant Iscle, al sud del santuari de la Salut i del cementiri municipal, prop del marge escarpat del riu És la primitiva església parroquial de Sabadell, anomenada aleshores Sant Feliu d’Arraona Actualment forma part del patrimoni municipal Mapa 36-15392…
Santa Maria de Montlleó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Edifici de planta basilical molt alterat, que conserva encara dos dels primitius absis ECSA-JA Adell L’església de Santa Maria presideix el conjunt ruïnós i semiabandonat del poble de Montlleó Mapa 34-15 390 Situació 31TCG637116 S’arriba a Montlleó per una pista de 3 km des del poble de la Rabassa, a la comarca de l’Anoia JAA Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta amb el nom de Monteleo El primer llegat testamentari que es coneix adreçat a aquesta església és del 1196, any en què…
Sant Martí d’Ars (Anserall)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, bellament situada sota el barranc d’Ars ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Martí d’Ars és al centre de la població d’Ars, situada en un coster elevat sota el ras de Conques, a l’esquerra del barranc d’Ars Mapa 34-10215 Situació 31TCH681006 Per arribar a Ars cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell d’Ars El poble és a uns 10 km de la Farga de Moles JAA-MLIC Història La vila d’Ars pertangué a la família dels Caboet, almenys des del final del segle XI, i passà després als vescomtes de Castellbò, hereus dels Caboet, que la…
Santa Maria de Barberà de la Conca
Art romànic
Situació Timpà que corona la portalada de l’església amb la Maiestas Mariae flanquejada per dos àngels que sostenen la màndorla ECSA - FJ de Rueda L’església de Santa Maria és situada al centre del nucli urbà del poble de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de Barberà FEB Història La primera menció de l’església de Santa Maria de Barberà data de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, les parròquies que…
Sant Climent de Torogó (Tremp)
Art romànic
Situació Antiga església prioral conformada per un edifici que, a causa de la represa d’obres, té actualment una estructura allargassada i desproporcionada ECSA - J A Adell L’església de Sant Climent és al centre del petit poble de Torogó Mapa 33-11252 Situació 31TCG198843 S’arriba a Torogó per una pista que surt del poble de la Torre de Tamúrcia JAA Història Es tracta d’un antic priorat benedictí del segle X, filial del monestir d’Alaó i situat al llogaret de Torogó tres focs al final segle XIV malgrat que algun autor confon Torochone amb la casa de Tragó de Noguera La villa rural o vilar de…
El carlisme
Entre el Trienni Liberal del 1820 al 1823 i la revolta contra la Segona República Espanyola el 1936, es desenvolupà, amb una intensitat oscillant, un moviment políticament antiliberal, que unia una retòrica tradicionalista i intransigent amb un grau innegable de mobilització popular Després del País Basc i Navarra, foren Catalunya i el País Valencià —juntament amb zones del Baix Aragó— els territoris on aquest fenomen tingué més importància Aquesta escissió profunda d’unes societats prou evolucionades des del punt de vista social i econòmic ha marcat la trajectòria del període En conjuntures…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina