Resultats de la cerca

És freqüent que durant l’embaràs es manifesti un cert grau d’ anèmia , és a dir, una reducció de la concentració sanguínia de l’hemoglobina, que és el pigment transportador de l’oxigen contingut en les hematies, o glòbuls vermells de la sang El trastorn té lloc perquè l’augment de volum sanguini que es produeix durant la gestació es deu, sobretot, a l’augment de la quantitat de plasma, constituïda bàsicament per aigua, per la qual cosa la concentració d’hematies —i per tant d’hemoglobina— minva per simple dilució Tot i que s’incrementa també la formació de cèllules sanguínies, la major…

Els diferents símptomes descrits poden fer sospitar a la dona que està embarassada Algunes dones que ja han estat embarassades anteriorment asseguren tenir certesa del nou embaràs a partir dels canvis que senten en el cos Això no obstant, per a poder diagnosticar un embaràs amb més precisió, hi ha diverses proves especials, molt fiables i fàcils de realitzar Aquestes proves es basen en la detecció de l’HGC, secretada per la placenta des que comença a formar-se L’hormona pot detectar-se tant en la sang com en l’orina de la dona mitjançant diversos mètodes de complexitat diversa…

La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es trobaven a…

La pericarditis és la inflamació del pericardi, el teixit que constitueix la capa més externa del cor Les causes més freqüents d’aquest trastorn són processos infecciosos deguts a diversos virus i bacteris, malalties inflamatòries cròniques com ara lupus eritematós disseminat o artritis reumatoide, i diverses malalties i circumstàncies, com la insuficiència renal, l’infart agut de miocardi o l’exposició a radiacions que són emprades en la teràpia anticancerosa El símptoma més habitual és el dolor en la part anterior del tòrax, superficial i punyent, d’una intensitat que sol ésser moderada,…

Els traumatismes oculars són molt freqüents, sobretot en accidents laborals i de trànsit De fet, la major part es poden prevenir bé amb l’ús d’ulleres protectores en els treballs industrials o bé utilitzant un cinturó de seguretat en els cotxes, perquè en els accidents són habituals els cops contra els parabrises La manifestació més evident d’un traumatisme ocular és la tumefacció i el color moradenc de les parpelles Malgrat tot, però, sempre s’ha de realitzar un examen oftalmològic per comprovar si no hi ha lesions intraoculars Quan les parpelles s’han inflat, cal evitar de fregar l’ull…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o…

L’esclerosi múltiple és una malaltia que es caracteritza per la formació intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques en diverses zones del sistema nerviós central que generen una gran diversitat d’alteracions com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, de la coordinació dels moviments o dels sentits Les manifestacions es presenten en general a l’inici de l’edat adulta, de manera insidiosa i amb fases de remissió al començament, i progressen en forma de brots successius El grau d’alteració neurològica que finalment assoleix el malalt és molt variable És freqüent que…

La miastènia greu és una malaltia d’origen autoimmune caracteritzada per una gran debilitat muscular que es presenta especialment quan hom efectua un moviment de manera repetida En un primer moment, afecta sobretot els músculs que mantenen una activitat freqüent, com són els de les parpelles i els ulls o els de la boca Si una persona que pateix d’aquesta malaltia té dificultat a respirar, cal que s’adreci immediatament a l’hospital, perquè és possible que presenti una crisi d’insuficiència respiratòria per afecció dels músculs respiratoris que podria tenir conseqüències greus si no rep un…

Postures inadequades mantingudes al llarg d’una època en què el ritme de creixement es més accelerat poden provocar molèsties corporals i fins i tot, si no es corregeixen, derivar en malformacions, difícils de solucionar més endavant L’ús excessiu de l’ordinador fa que et mantinguis durant molta estona en una mateixa posició Això, si la posició no és la correcta, pot provocar trastorns circulatoris en les extremitats inferiors, problemes musculars, mals d’esquena i una fatiga prematura que pot fer disminuir la qualitat de la feina En el cas de persistència dels símptomes és necessari que…

L’osteoporosi és el trastorn més habitual del metabolisme ossi Consisteix en una disminució de la densitat del teixit de l’os, a causa de la qual els ossos esdevenen més fràgils La disminució de la densitat òssia ès un procés fisiològic que es presenta de manera natural amb el pas dels anys Només és considerada una malaltia quan provoca manifestacions, com ara dolor o fractures Si es descobreix casualment en efectuar estudis per a d’altres malalties, no cal aplicar-hi tractament si no genera símptomes Durant el tractament de l’osteoporosi, cal que hom segueixi una dieta rica en…