Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda…
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per…
Els Marfà, a Mataró
La família Marfà El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815 Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del que era un…
Els enginyers militars i les obres públiques
Projecte de llanterna del port de Barcelona, MMarín, 1740 La necessitat d’organitzar una infraestructura que permetés un eficaç control estratègic, sociopolític, econòmic i administratiu del territori i de la població va implicar que la corona borbònica, després de la seva victòria el 1714, concentrés a Catalunya un bon nombre de contingents militars hàbilment distribuïts Els enginyers formaven part d’aquest grup i la seva tasca girava al voltant de la projecció, direcció i supervisió de les obres A més de les iniciatives constructives adreçades a fixar la defensa i el control militar de…
El Ripollès
Situació i presentació La comarca del Ripollès, de 956,24 km 2 d’extensió, limita al N amb la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, coincidint bàsicament amb la carena del sector oriental dels Pirineus axials, on destaca com a punt culminant el cim del Puigmal, amb 2 913 m d’altitud A l’E limita amb la Garrotxa, a l’W amb el Berguedà i al S amb Osona Els límits amb el Berguedà són força curiosos, ja que el municipi de les Llosses representa una incursió totalment irregular dins del Berguedà, i la petita zona de Boatella Borredà és una petita taca del Ripollès dins del Berguedà El Ripollès és…
El marc geogràfic del Pla de l’Estany
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…
caiacpolo

En el caiacpolo els jugadors poden passar-se la pilota amb la mà o la pala
Carles López
Altres esports nàutics
Modalitat de piragüisme practicada amb un caiac que consisteix a jugar a polo a l’aigua.
Originada la dècada de 1960 a Anglaterra Aquest esport collectiu i de contacte, en què participen dos equips de nou jugadors cinc dels quals són dins el terreny de joc, es practica damunt una piragua de 2,8 m de llargada L’objectiu és introduir amb la mà una pilota de waterpolo a la porteria, d’1 × 1,5 m i suspesa 2 m per damunt de l’aigua, defensada per l’equip adversari Els partits tenen una durada de 20 minuts, repartits en dues parts Les regles del joc recorden les del waterpolo i el bàsquet El partit s’inicia amb la pilota collocada al mig de la zona de joc per un dels dos àrbitres que…
Vila de Portvendres
Art romànic
Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera El “Port de Venus” Portús Veneris és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca fanum Veneris o Aphrodisium , el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” “sobre el golf salat”, que sembla, en efecte, insòlit, per…
Benedetta Tagliabue
Arquitectura
Arquitecta.
Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…
Lluís Solé i Sabarís
Portada d’un dels volums de la Geografia de Catalunya (1964-68), dirigida per Lluís Solé i Sabarís
© Fototeca.cat
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf.
Fill de Felip Solé, que representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya 1932-34 Lluís Solé estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui collaborà científicament prop de mig segle Entre els estrangers, l’influí poderosament l’escola neerlandesa de geologia dels anys trenta, que conegué a fons arran del congrés internacional de Granada on era catedràtic de geologia, dedicat a les Serralades Bètiques, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina