Resultats de la cerca
Es mostren 10369 resultats
música d’Astúries
Música
Música desenvolupada a Astúries.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i en ritme de…
Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes (Santa Eulàlia de Ronçana)
Art romànic
Situació Petita església romànica molt restaurada i en part reconstruïda el 1966 C Barbany-M R Garcia La capella de Sant Cristòfol es troba situada a l’esquerra de la riera de Tenes, a l’extrem est del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, prop de Can Maspons Mapa L37-15393 Situació 31TDG100372 S’hi accedeix per un camí que surt del quilòmetre 9,7 de la carretera de Parets a Sant Feliu de Codines Un cop travessada la riera de Tenes cal pujar per un camí que duu a Can Maspons Prop d’aquesta casa, enlairada dalt d’un pla, hi ha l’església La clau s’ha de demanar a Can Maspons CBC-MRGP Història No…
Pedro Rodríguez
Pedro Rodríguez i Cervera va néixer a València el 7 d’abril de 1895 Quan tenia cinc anys, la família es traslladà a Barcelona Als deu anys entrà d’aprenent d’un sastre i continuà el seu aprenentatge fins al 1917, en què s’establí associat amb Maria Camacci El 1919 obrí el seu primer taller botiga independent, juntament amb la seva esposa Anna Maria Marià, al carrer del Consell de Cent, on passava les colleccions a les clientes El 1921 s’establí al carrer de Llúria i el 1924 a la casa de costura definitiva, al Passeig de Gràcia, 24 Un ball en honor d’Alfons XIII arran de la inauguració del…
Josep Xifré i l’hospital d’Arenys
Hospital d’Arenys de Mar, 1844-48 RM La construcció de l’hospital d’Arenys de Mar i de les cases als terrenys de la muralla de mar de Barcelona són obres emblemàtiques de la capacitat econòmica d’un dels indians més acabalats del segle XIX català Josep Xifré i Casas El seu interès està sobretot en les dates de construcció, els anys quaranta, abans de l’eclosió de l’arquitectura d’indians més característica, més pròpia de la segona meitat del vuit-cents El fet té una explicació prou senzilla En efecte, Josep Xifré pertanyia de ple a l’onada de catalans que marxaren a Amèrica al segle XVIII,…
Unes drassanes a Tortosa
El mur exterior nord de la catedral de Tortosa presenta, encara avui, una inscripció, constituïda per deu línies d’escriptura cúfica simple, que fa referència a la fundació d’un taller de construccions navals en aquesta vila durant l’any 333 de l’Hègira 944-45 Aquesta inscripció està gravada en una llosa de pedra de forma rectangular amb un enquadrament en relleu Les dimensions de la pedra commemorativa són de 0, 48 m x 0, 42 m, essent 0, 43 m x 0, 36 m les dimensions de la inscripció pròpiament dita “Ha ordenat la creació d’aquest edifici, destinat taller de construcció per a equipaments…
Guatlla
La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un…
Joan Molas, introductor dels maons refractaris
Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…
Antoni Feliu i la indústria llinera, SA. Els inicis de la confecció
Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets postal del començament del segle Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt el Maresme el 1842 Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries Hi havia 12 obrers Dotze anys després, les coses no havien canviat les mateixes pues i el mateix…
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
La Farga de Bebiè. L'obra d'un suís
La Farga de Bebiè Barcelona Artística e Industrial , 1919 El suís Edmond Bebiè construí la que fou una de les primeres filatures de cotó a Catalunya La Farga de Bebiè és una fàbrica i colònia tèxtil, tot i que el seu nom indica que hi havia hagut una farga catalana, que obtenia lingots de ferro per aquell vell procediment Després hi hagué un molí i es continuà dient farga La installació d’una filatura al final del segle XIX no varià el nom popular La tradició és precisament això mantenir el nom vell, malgrat els canvis introduïts, que l’han desvirtuat totalment La farga i el molí eren…