Resultats de la cerca
Es mostren 9262 resultats
Bartomeu Escandell i Bonet
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història moderna de la Universitat d’Alcalá de Henares, dedicà estudis, especialment, a la Inquisició, a la figura del cardenal Cisneros i a la fortificació en època moderna, i publicà una història d’Eivissa i Formentera en diversos volums Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Madrid amb el premi extraordinari nacional de doctorat Fou becat pel Ministeri d’Educació Nacional, per l’Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo CSIC i seguí cursos a París, Brusselles i Estrasburg Des del 1948, ocupà el càrrec de professor ajudant…
André E. Sayous
Historiografia catalana
Historiador i home de negocis francès.
Especialista en història econòmica i financera, fonamentalment sobre els mètodes comercials a la Mediterrània medieval i moderna, destaquen els seus articles sobre la Barcelona dels s XIII-XV Analitzà també les comunitats mercantils de diverses ciutats italianes, alemanyes i dels Països Baixos Estudià dret a la Universitat de París, on aviat se sentí atret per la història Entre el 1896 i el 1898 es traslladà a Berlín per elaborar la seva tesi doctoral sobre la qüestió economicojurídica de les borses alemanyes de comerç S’introduí en el món de les tècniques comercials sota el mestratge d’…
Joan Sardà i Dexeus
Historiografia catalana
Economista i investigador.
Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…
Jaume Pasqual i Coromines
Historiografia
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar…
, ,
Brasil 2015
Estat
La presidenta, Dilma Rousseff, va encetar el segon mandat amb una conjuntura molt difícil, per l'encadenament de tres crisis que afecten l'economia, la política i la situació social del país A més, l'evolució dels fets es va anar complicant al llarg de l'any perquè es van reforçar negativament els tres àmbits de crisi a causa de les circumstàncies comunes presents en tots tres L'estancament econòmic que s'arrossegava des de feia dos anys va derivar en una recessió el 2015, que segons els analistes podria significar una caiguda d'entre el 2,5% i el 3,5% del PIB També va ser molt negatiu l'…
Pakistan 2015
Estat
Al mes de desembre, va tenir lloc de manera imprevista una trobada entre el primer ministre indi, Narendra Modi esquerra, i el primer ministre pakistanès, Nawaz Sharif dreta, la primera visita d’un líder indi al Pakistan en dotze anys © Indian Ministry of External Affairs El segon any a la presidència de Nawaz Sharif es va iniciar amb el record viu de l’atemptat dels talibans del desembre del 2014 contra una escola de la ciutat de Peshawar, en el qual van morir més de 150 persones, la majoria infants La resposta del Govern a l’atac va ser l’aprovació del Pla Nacional Antiterrorista, que,…
Israel/Palestina 2017
Estat
El reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel va rebre el suport del president dels Estats Units i el rebuig majoritari de l’ONU La política israeliana envers el tema palestí es va endurir arran de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units Al febrer, durant una visita a la Casa Blanca del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el nou president va declarar que podia ser que trenqués el compromís de la solució dels dos estats i va reiterar la intenció de traslladar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem –una intenció que es va tornar en fet quan, al…
Mèxic 2011
Estat
Com els darrers cinc anys, el país va viure sacsejat per la violència lligada a les bandes del narcotràfic i a la política repressiva practicada per l’Administració del president Felipe Calderón, amb acusacions cada cop més greus envers l’actuació de les forces armades També, les morts es van comptar per milers, i fins i tot es van donar episodis mai vistos fins ara, com va ser la massacre de Tamaulipas, el 6 d’abril, en la qual van morir, oficialment, 193 persones, la majoria, immigrants centreamericans que creuaven el país, amb l’objectiu d’arribar als Estats Units Tanmateix, fonts no…
Queralt

Armes dels Queralt
Llinatge noble procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans —i més tard senyors— del de Queralt.
Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia heretat la…
Gaspar Sala i Berart
Historiografia catalana
Literatura
Cristianisme
Escriptor, polític i predicador.
Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…
, ,