Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya,…

La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta…

L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497, consta que l…

Estudià al Conservatori de Praga 1902-05 sota la tutela de V Novák Continuà els estudis a Berlín 1905-06 i durant tres anys treballà com a mestre de música a Iekaterinoslav Allà va compondre una Elegia a la mort de Rimskij-Korsakov 1908 i feu amistat amb A Glazunov i S Tanejev En tornar a Praga, dirigí el Cor Glagol amb el qual estrenà obres de V Novák, L Janácek i l’oratori d’O Jeremiaš Jan Hus 1920 El 1918 entrà com a professor de composició al Conservatori de Praga, del qual fou rector durant l’ocupació nazi, i tingué alumnes com I Krejci, J Kalaš o J Hanuš La seva música seguí els models…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt Urgell, on degué tenir interessos patrimonials Els seus treballs foren més erudits que interpretatius Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya Tingué fama de bibliògraf erudit Els seus papers anaren a parar a una llibreria de vell cap…

L’agost del 2014, militants de l’autoanomenat Estat Islàmic  mataren 600 persones, la majoria homes, de la seva comunitat yazidita , a la qual qualificaven d’herètica per les seves creences, i sotmeteren a captivitat unes 6000 dones Sotmesa a esclavatge, tortures i violacions, el novembre del mateix any aconseguí fugir del captiveri i finalment arribar a Alemanya El desembre del 2015 s’adreçà en una carta al Consell de Seguretat de l’ONU per alertar sobre el tràfic de persones El setembre del 2016, en representació de Murad, la fiscal Amal Clooney impulsà davant les Nacions…

Sembla que Eiximenis interrompé la publicació de Lo Cristià i per a redactar aquest tractat Escrit per a complaure els jurats de València —fou clavat a la taula de la sala del consell de l’Ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat—, en ell l’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València Potser és el més conegut dels llibres d’Eiximenis Volia ser una guia per a la societat, que indiqués quines…

Ingressà a la Companyia el 1816, a Madrid Amb motiu de la dissolució de l’orde, el 1820, passà a Itàlia, on estudià De nou a Madrid, s’ordenà de prevere el 1826 i fou nomenat ministre del collegi de València, vicerector del d’Alcalá de Henares 1827 i rector del Colegio Imperial de Madrid 1829 Defensor de les tradicions romanes, les volgué implantar a Espanya comptà primer amb el suport dels superiors locals fins que s’accentuà la divisió entre els jesuïtes, partidaris uns dels costums romans i d’una observància rigorosíssima, i els altres, dels costums locals Per apaivagar les tensions fou…

Bé que el lloc i el terme de Rocallaura són coneguts des del segle XII, no es té referència del castell fins l’any 1214, en què Hug de Torroja vengué a carta de gràcia a Pere d’Oluja els drets que tenia als castells i les viles de Rocallaura i Tarroja per 200 morabatins En el testament d’Hug de Torroja de l’any 1218 també se’n fa esment El 1258, Bertran de Belltall, en les seves capitulacions matrimonials amb Sibilla, filla de Berenguer d’Oluja, aportà com a dot part de les rendes del castell de Rocallaura El 1261, aquests drets foren donats als hospitalers Durant el segle XIII…

L’origen de la població actual de Cervià de les Garrigues s’ha de cercar al segle XIII L’any 1202, Guillem de Timor, senyor de l’Albi, atorgà una carta de poblament a Pere, capellà del Vilosell, i a altres repobladors perquè colonitzessin “ in populatione Cerviano qui est intus termino del Albi ”, gaudint de les mateixes prerrogatives que els habitants del castell de l’Albi De fet, la història de Cervià va ser parallela a la de l’Albi fins a la fi de l’antic règim Com en el cas de l’Albi, l’església de Cervià s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on encara roman Malauradament…