Resultats de la cerca

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du…

Música culta Quan els espanyols colonitzaren Xile, al segle XVI, la música fou utilitzada com a eina d’evangelització dels indígenes, els quals començaren a participar en els cants de la missa i a tocar instruments europeus Ja al segle XVII es té constància que, a més del cant pla i polifònic, s’hi interpretaven himnes i villancicos En els oficis religiosos solien intervenir dos cors i un conjunt de músics estables, dirigits pel mestre de capella Les obres més cantades eren de compositors com F Guerrero, TL de Victoria o GP da Palestrina Se sap que la catedral de Santiago…

Música culta Els primers missioners espanyols, franciscans i dominicans, arribaren a terres de l’actual Veneçuela al segle XVI L’any 1521 es fundà la ciutat de Nueva Córdoba, i el 1567, Caracas, la capital El 1591 està documentada l’existència, a la catedral de Caracas, d’un organista anomenat Melchor Quintela Al principi del segle XVII hi havia religiosos que ensenyaven música als indígenes Aquest fou el cas del caputxí Diego de los Ríos, que, a més de dedicar-se a la docència, escriví motets i villancicos perquè fossin interpretats pels nadius Gonzalo Cordero és el primer nom…

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres,  De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques, entre les…

Joan Gorina i Morató a l'esquerra, l'iniciador de la indústria llanera familiar Josep Gorina i Pujol a la dreta, fill del fundador, amplià la fàbrica i construí la seva residència al costat Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Joan Gorina i Morató 1814-1886 inicià una indústria llanera a Sabadell, que tindrà diverses branques representades per diferents membres de la família i diverses generacions que busquen la seva autonomia, però sempre dintre dels mateixos gèneres els draps de llana i les novetats Nascut a Sabadell, Joan Gorina inicià les seves activitats…

Vinculat de molt jove al sobiranisme, fou activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes , i els primers anys vuitanta fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya a les comarques de Girona Inicià estudis de filologia catalana i de periodisme, però es decantà finalment per aquesta darrera professió El 1981 començà a treballar a El Punt Publicà reportatges i cròniques de temàtica diversa en aquest diari i en la revista Presència , bé que sempre amb un predomini de la preocupació nacional des del 1988 es dedicà a reunir les…

Els milers de catalans i catalanes que participaren, en tots els fronts, a la Segona Guerra Mundial van ser, possiblement, molt més nombrosos que els combatents de molts estats que eren “oficialment” en guerra L’exili massiu de l’hivern del 1939 en situà molts als escenaris del conflicte Catalans en diferents escenaris I aquests escenaris incloïen França, Bèlgica i Holanda, que havien estat envaïdes la ciutat de Londres bombardejada el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, situats entre molts focs la Unió Soviètica, que es replegava al Caucas i l’Àsia central per poder protegir-se d’un Tercer Reich…

L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…

Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…