Resultats de la cerca
Es mostren 7546 resultats
Feliu Elias i Bracons
Autoretrat (1907), de Feliu Elias i Bracons
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura catalana
Historiografia catalana
Caricaturista, pintor, escriptor, historiador i crític d’art.
Vida i obra Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes…
, ,
El calendari festiu i el lleure popular
Gravat commemoratiu de l’arribada dels reis a Barcelona, 1759 BC Durant el segle XVIII es continuaren celebrant dos tipus de festes les religioses i les seculars Dins de les festes seculars es diferenciaven les populars i les civils Les festes religioses eren les celebracions organitzades per les jerarquies eclesiàstiques en compliment d’un calendari litúrgic les festes populars, les celebrades pel conjunt de l’estructura social, però principalment per les classes populars urbanes o rurals i les festes civils eren les que organitzaven les institucions públiques gremis, confraries, la Llotja,…
Pledejar contra el senyor
Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a resultat de la…
L'arc de Berà
L'arc de Berà, Tarragona, 25-1 aC MNAT Tot i ser un dels monuments romans més coneguts de Catalunya, l'arc de Berà Roda de Berà, Tarragonès ha estat, fins fa molt poc, mancat d'estudis específics destinats a l'anàlisi de les seves característiques formals i a la comprensió de la seva significació històrica Les primeres notícies relatives al monument es remunten al segle XVI la primera menció escrita és d'un italià, Mariangelo Accursio, que el visità l'any 1525 pocs anys més tard 1546, Pere Antoni Beuter publicà un gravat amb la imatge ideal de l'arc i el 1563 el pintor flamenc Anton Van den…
El plom grec d'Empúries
Carta comercial focea sobre plom, Empúries, l'Escala, ~525-425 aC MME / RM El document epigràfic conegut amb el nom de plom d'Empúries és una carta privada de caràcter comercial escrita a la superfície d'una làmina de plom que hi serví de suport D'antuvi i des del punt de vista de la seva materialitat, aquest document no té res d'extraordinari, ja que a Empúries, des que s'iniciaren les excavacions oficials l'any 1908, s'han trobat altres textos grecs, ibèrics i, fins i tot, llatins escrits sobre làmines de plom Tanmateix, cap d'ells ni per la seva extensió, ni per la seva antiguitat ni per…
La transició a les Balears
Representants de les illes Balears al Congrés dels Diputats 1977 Al final de l’any 1975, el predomini conservador i la feblesa de l’antifranquisme organitzat eren innegables a les illes Balears Mentre el búnquer local —encapçalat pel mateix governador civil, l’histriònic Carlos de Meer— detenien els principals ressorts de poder dins l’administració, els partits polítics clandestins tenien encara uns nivells d’implantació molt limitats Cal tenir en compte, de tota manera, que els darrers temps del franquisme biològic, i en un context marcat per la greu crisi turística que patien…
El naixement de l’Assemblea de Catalunya
El 6 de novembre de 1971, el capellà de la parròquia de Sant Medir, de Barcelona, doctor Vidal Aunós, el metge Francesc Vila-Abadal i l’advocat Agustí de Semir van anar a visitar el capellà de l’església de Sant Agustí, al barri de Ciutat Vella de Barcelona, mossèn Josep Maria Juncà, per demanar-li permís per a fer una reunió a la seva parròquia Mossèn Juncà va acceptar immediatament i, a més a més, va advertir l’arquebisbe de Barcelona del que succeiria L’endemà, diumenge 7 de novembre, al voltant d’unes tres-centes persones es van acostar cautelosament a la parròquia i hi van entrar amb el…
L’èxit del cinema nord-americà
El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països Aquestes…
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’introducció al país Els…
Rata negra
La rata negra Rattus rattus és, comparada amb la rata comuna R norvegicus , d’aspecte més esvelt, més gràcil, amb la cua més llarga supera la llargada del cap i el cos junts i amb els ulls i les orelles grans aquestes, doblegades cap endavant arriben fins a la meitat de l’ull o a cobrir-lo totalment Tot i que, en general, el seu color respon al seu nom comú, hi ha força variacions en el to del pelatge, el més freqüent dels quals és, però, el grisenc Les mesures corporals són les següents 176-210 mm de cap i cos, 184-235 mm de cua, 33,5-38 mm de peu posterior, 22,5-25 mm d’orella el pes és…