Resultats de la cerca
Es mostren 5823 resultats
El mercat financer i el sistema bancari català, 1844-1864
Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…
La ramaderia i l’agricultura a les estepes i les praderies
Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del…
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)

Vista aèria del conjunt des de llevant. Hom hi pot observar el volum del palau abacial a llevant, les terrasses dels jardins i els horts monacals a migjorn i al costat del camí, a ponent, les runes de l’antic hospital monàstic.
J. Todó-TAVISA
Art romànic
Situació L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, també anomenat Sant Pere de Roda, és situat en un graó de l’abrupte vessant de llevant de la muntanya de Verdera, dins la serra de Rodes, a 520 m d’altitud sobre el nivell del mar A la carena de la serra, no gaire lluny del cenobi, hi ha l’antic castell de Sant Salvador de Verdera i vers tramuntana el poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, amb la seva església pre-romànica, que fou parròquia de Santa Creu i santuari dedicat a santa Helena Aquests conjunts, per llur situació geogràfica, són un magnífic mirador natural sobre…
Les condicions econòmiques i tècniques de l'agricultura del segle XIX
Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…
Les institucions
L’església S’entén per Església el conjunt de seguidors de les doctrines de Jesús de Natzaret Segons la història, Jesús nasqué a Palestina l’any 754 de la fundació de Roma i morí entorn de l’any 33 de la nostra era, que comença amb el seu naixement Molts historiadors han fet noves precisions sobre la cronologia exacta de la seva vida per bé que aquí no tenen cabuda Els seus seguidors van constituir una societat que va prendre el nom d’Església, derivat del mot grec ecclesia , que significa ‘assemblea’ Molt aviat van establir-ne el centre a Roma i tingueren com a cap el papa, considerat…
Sant Miquel de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’edifici des del costat de llevant F Baltà L’antic monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles i el poble d’aquest mateix nom són situats damunt un petit turó, 1 km a ponent de la vila de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TEG005448 El poble de Cruïlles es troba per la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva Des de Cruïlles surt un camí que porta a Sant Miquel de Cruïlles Continuant per la mateixa carretera, a 1,5 km aproximadament de Cruïlles, a mà esquerra, hi ha un altre camí curt que mena fins al reduït nucli de Sant Miquel, presidit per l’antic…
Altres arts decoratives de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Arqueta Arqueta hispanoàrab dels segles IX-X procedent del monestir i actualment al Museu d’Art de Girona, on és inventariada amb el núm 17 J Vigué Procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu d’Art de Girona conserva una arqueta hispanoàrab dels segles IX-X, la qual és inventariada amb el núm 17 És una capsa d’os o bé de vori amb aplicacions metàlliques en força mal estat Fa 24 cm de llarg per 16 cm d’alt per 15,5 cm de fons Tal com és normal en les capses àrabs, l’ànima de la capsa és de fusta de roure o de faig i, ja a l’origen, fou recoberta amb petites plaques de vori de…
Sant Vicenç de Malla
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana, amb l’esvelt campanar G Llop L’església de Sant Vicenç de Malla es troba situada al vessant oriental del turó del Clascar, on hi ha les restes d’un poblat ibèric La seva situació estratègica, dominant la Plana de Vic des de Barcelona i Manresa, motivà la construcció d’un castell al final del segle IX, el castell d’Orsal, segurament contemporani de l’antiga església de Sant Vicenç Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 36,6 —y 37,8 31 TDG 366378 L’església es troba a uns 6 km…
Sant Cristòfol de Toses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el campanar M Anglada L’edifici parroquial de Sant Cristòfol de Toses queda aïllat, dominant la vall, damunt el poble de Toses, situat a 1 444 m d’altitud, al costat esquerre del riu Rigart Mapa 255M781 Situació 31TDG189862 Per anar-hi cal agafar la carretera que comença a Planès, al trencall amb la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra, seguint la direcció de la vall amb un trajecte de 9 km Al poble hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà MAB Història El lloc de Toses, juntament amb els dels seus agregats de…