Resultats de la cerca

Els antecedents immediats Des del punt de vista de les creences i dels comportaments religiosos, la societat catalana de les acaballes del segle XX ha esdevingut una societat secularitzada i plural Però les dues darreres dècades d’aquest segle no han estat de grans canvis radicals, ans més aviat de consolidació i, fins a cert punt, de normalització, arran d’unes transformacions que en molt bona part s’havien produït ja en els decennis immediatament anteriors En l’àmbit religiós, en efecte, el gran punt d’inflexió que marcà un tombant decisiu, de conseqüències incalculables i relativament…

Capçalera de Santa Maria de Castelló d’Empúries L’església parroquial de Castelló d’Empúries va ser bastida a partir del final del segle XIII amb la voluntat que esdevingués seu d’un recuperat bisbat d’Empúries Els comtes d’Empúries i els burgesos de la vila foren els principals valedors d’aquesta reivindicació, que mai no van assolir per l’oposició dels bisbes de Girona L’absis major, amb els seus esvelts finestrals i les tres capelles radials, s’aparta del tipus més corrent de capçalera d’església parroquial gòtica catalana perquè els seus constructors perseguien una monumentalitat que s’…

La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…

Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca d’Osona amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb la denominació d’Osona, coneixem la comarca de la Depressió Central Catalana que comprèn quatre unitats o subcomarques ben diferenciades la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries Aquesta unitat comarcal, presenta un relleu molt diferenciat, per causa de l’erosió diferencial que s’ha exercit sobre els sediments terciaris de la Depressió Aquests relleus emmarquen una plana central, zona de pas entre els Pirineus i el Vallès Oriental, que…

Situació Vista de l’església enmig de la vegetació i el paisatge feréstec JM Ubach L’església de Sant Martí de Nagol és situada sobre un penya-segat, en un sortint rocós de l’entrada de tramuntana de la vall de Sant Julià L’edifici es troba a 1 101,8 m sobre el nivell del mar i el seu desnivell, amb relació a la Valira és de 114 m, amb un important pendent del 50% Situació x 1°29′45 i — y 42°28′30” L’accés més fàcil, cal fer-lo a partir de Nagol, on s’agafa un camí que porta directament a la capella És un camí suau, amb pocs pendents i que amb una marxa normal hi porta en uns 20 minuts Un…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis d’època preromànica i el notable campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església de Santa Creu és emplaçada al sud-oest de la vila d’Arles, a l’altre costat del Tec, sobre la riba dreta d’aquest riu, en un replà del vessant occidental del puig de Quercorb, de silueta peculiar 483 m d’alt i que destaca pel cingle tallat a pic de perfil corbat del costat de llevant, que evidentment ha originat el seu topònim Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 57″ N - Long 2° 37′ 32″ E Per a arribar-hi, el camí més curt s’agafa a l’extrem de ponent del nucli urbà d’…

Entre la darreria del segle XIII i els primers anys de la centúria següent, coincidint amb l’inici del període de màxima empenta constructiva que mai s’ha donat al país, es comencen a construir la majoria de les catedrals catalanes gòtiques, després que ja s’hagin bastit bona part de les fàbriques de les seus de Lleida i Tarragona Aquestes dues catedrals es van aixecar enmig d’una etapa de tempteigs i de prefiguració de l’arquitectura gòtica catalana, durant la qual el pes de la tradició romànica era encara present en la major part dels edificis que aleshores es construïen arreu del Principat…

Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…