Resultats de la cerca
Es mostren 613 resultats
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
El Mestre de Baltimore
Art gòtic
El 1941 Millard Meiss va fer una primera aproximació raonada al tríptic de la Mare de Déu, del Walters Art Museum de Baltimore EUA, en què demostrava el seu origen català Sorgia així la figura d’un “Mestre Català de Baltimore”, que havia desenvolupat una pintura de fortes afinitats amb creacions italianes i que era una alternativa al Mestre de Sant Marc, el qual aplegava aleshores la majoria de les obres considerades actualment del taller de Ferrer i Arnau Bassa vegeu els capítols sobre aquests dos pintors en aquest mateix volum Meiss, 1941 La construcció d’una personalitat La relació del…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…
Els vestits
El vestit, un producte de la cultura El vestit és un aspecte rellevant dels costums dels pobles de totes les latituds i de qualsevol època Potser ens imaginem que només podien anar nus els habitants d’una època molt llunyana, anterior tal vegada fins i tot a la segona glaciació de l’edat de la pedra De fet, però, des d’aquests orígens remots, la vestimenta ha seguit finalitats de naturalesa ben complexa En l’impuls originari cap a l’adopció dels vestits conflueixen motivacions psíquiques de diversa mena, de manera que hi ha finalitats paralleles, com són ara la d’embellir la persona amb…
Les fonts d'energia
L’energia, pilar del món modern Per a viure, comunicar-se, moure’s, transformar, produir, etc, cal energia L’energia és fonamental per a la indústria, l’agricultura i les activitats comercials fa moure els cotxes, els trens i els altres mitjans de transport és necessària per a la calefacció i la refrigeració de cases i oficines, per a illuminar, per a cuinar L’energia que fem servir deriva principalment dels combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural, i, en menor mesura, dels combustibles nuclears isòtops de l’urani i el tori Aquests combustibles estan condemnats, tard o…
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es podria dir que…
La cristianització de l’Empordà
Art romànic
Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…
Jaume Cascalls
Art gòtic
Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…
Àtoms, molècules i compostos
L'estructura atòmica És possible endinsar-se en els secrets de la matèria i les lleis de la química ajaguts vagarosament a la platja, un dia d’estiu Doncs, segurament no Amb tot, si ens limitem a la simple observació de la realitat que ens envolta, podem advertir algunes característiques interessants de la matèria inerta En primer lloc, observar no cansa gaire i, a més, permet exercitar el pensament amb preguntes i dubtes que, tot i la seva senzillesa, són a la base de la ciència i el coneixement I es pot "observar" fins i tot amb els ulls aclucats, a la platja Perquè el nostre propi cos pot…
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…