Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Santa Maria de Palau de Cerdanya
Art romànic
Situació L’antiga església romànica de Santa Maria era edificada al cementiri del poble de Palau de Cerdanya, però avui dia no en resta cap vestigi D’aquesta església desapareguda prové una pica baptismal d’època romànica que es conserva a l’actual temple parroquial de Santa Maria, situatal centre del poble, que fou bastit a la darreria del segle XVIII Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 45’ 7” N - Long 1° 58’ 8” E Per anar a Palau de Cerdanya des de la Guingueta d’Ix s’ha d’agafar la carretera D-70 cap a Osseja poc abans d’arribar-hi cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en un curt…
Castell de Querbús (Cucunhan)
Situació Vista aèria del castell des del sector de ponent, amb els diferents recintes i la torrassa o fortificació superior, molt refeta en època moderna ECSA - Camara JP Joffre El castell de Querbús s’alça 1,5 km al SE del poble de Cucunhan, sobre una penya rocallosa a 728 m d’altitud, al límit entre la Fenolleda i el Perapertusès El topònim Querbús es basa en la vella arrel pre-llatina quer , que serveix per a designar les alçades rocalloses, cosa que s’avé perfectament amb el seu emplaçament El domini visual des d’aquest punt és extraordinari, sobretot vers el S Hom albira des de Talteüll…
Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda o de la Rectoria
Art romànic
Situació Vista de llevant de la capçalera de l’església amb les dues naus la romànica acabada amb absis semicircular, i la posterior capçada per un absis poligonal ECSA - JL Valls Aquesta església, antiga parròquia de Banyuls, és situada a l’extrem sud-oest del poble de Banyuls de la Marenda, sobre la riba esquerra de la Vallòria, no gaire lluny del pont del ferrocarril Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 43, 8” N - Long 3° 7’ 41,4” E Banyuls de la Marenda és 5 km al sud de Portvendres, travessat per la carretera N-114 PP Història Com Banyuls dels Aspres, aquesta localitat deu el seu nom als…
Bronzes d’indumentària del territori de Tàrraco
Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…
Geologia 2016
Geologia
L’Antropocè, nova època geològica Els residus radioactius del plutoni de les bombes nuclears són un dels elements característics de la marca estratigràfica associada amb l’Antropocè © CTBTO L’Antropocè, o l’edat de l’home, va ser admesa com una nova època geològica a l’agost del 2016 en el 35è Congrés Internacional de Geologia, celebrat a Ciutat del Cap República de Sud-àfrica Correspon a la tercera època o sèrie del període Quaternari, dins l’era del Cenozoic, i és posterior a l’Holocè L’inici de l’Antropocè s’ha fixat en el 16 de juliol de 1945 i arriba fins al moment actual Una comissió…
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…
Llucià Gallissà i Costa
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i biògraf.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…
Castell de la Llaguna
Situació Bonica perspectiva de la torre, única resta de l’antic castell, i de l’església parroquial de Sant Vicenç, que coronen la part alta del nucli de la Llaguna ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de la Llaguna, consistents en una torre, són situades a la part més elevada del poble del mateix nom, vora l’església parroquial de Sant Vicenç Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31′ 41″ N - Long 2° 7′ 23″ E Per a anar a la Llaguna partint de Montlluís Alta Cerdanya, cal agafar la carretera D-118, que en un recorregut de 3 km arriba a aquesta població MLIR Història El lloc de la Llaguna és…
Sant Miquel de Graus
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, amb la porta d’entrada precedida per un porxo i el ràfec originari format per una cornisa bisellada suportada per un fris de permòdols ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és al centre de la població de Graus Mapa 31-11250 Situació 31TBG804745 Graus és a uns 19 km de Benavarri per la carretera N-123 JAA Història El lloc de Graus, conquerit definitivament als musulmans l’any 1083 pel rei Sanç Ramírez, fou donat l’any següent pel mateix monarca al monestir de Sant Victorià d’Assan A partir d’aquell moment, l’esmentat cenobi emprengué la tasca d…
Mare de Déu de Rocamora (Sopeira)
Art romànic
Situació Petit santuari, totalment envoltat pel bosc, prop del punt de confluència del torrent de l’Aulet amb l’embassament d’Escales ECSA - MÀ Font El santuari de la Mare de Déu de Rocamora és situat en un coster que domina la confluència del torrent d’Aulet amb la Noguera Ribagorçana, prop de l’embassament d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG145911 Entre els punts quilomètrics 116 i 117 de la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, a 100 metres de la boca sud del túnel que travessa les Roques de Cosdevia, surt una pista en direcció a l’embassament d’Escales que en un parell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina